Iglesias

El desem­bar­ca­ment de líders cas­te­llans a Cata­lu­nya s'ha d'obser­var amb la màxima cau­tela, més quan la crònica recent demos­tra la poca sen­si­bi­li­tat que sem­pre ha exis­tit des del cen­tre a la rea­li­tat perifèrica. El barri de Sala­manca i la llotja del Ber­nabéu juguen una lliga dife­rent, però també les famílies soci­a­lis­tes i fins allò que es diu esquerra alter­na­tiva mol­tes vega­des no saben, o no volen saber, acos­tar-se a la rea­li­tat del país. És veri­tat que la bona gestió d'Ini­ci­a­tiva ha por­tat Izqui­erda Unida a accep­tar el dret a deci­dir, tot i que sense massa con­vicció. Les coses són com són i no pas com a vega­des s'expli­quen.

La visita de Pablo Igle­sias a Cata­lu­nya és interes­sant, quan la seva és una opció nova i rege­ne­ra­dora, i real­ment és bo saber i situar el feno­men Podem dins el mapa català. I s'ha de reconèixer que el nou líder esta­tal s'ha mogut bé entre amics i cone­guts i fins i tot ha atret alguns des­co­ne­guts i indi­fe­rents. Podem és a la cresta de l'onada i té l'encant de la joven­tut i l'encís de la nove­tat. A més, con­tra­di­ent Ignasi de Loiola, en temps de tur­bulències pot­ser cal una sac­se­jada. On anirà a parar és un inter­ro­gant, però en tot cas ha que­dat clar on por­ten les velles for­mes cadu­ques.

A més, s'ha d'accep­tar la veri­tat, aque­lla que diu que Cata­lu­nya és una soci­e­tat molt com­plexa i les vari­ants ideològiques són tan nom­bro­ses com els clubs de petanca, si bé unes es mani­fes­ten ale­gre­ment i altres espe­ren mig embos­ca­des l'opor­tu­ni­tat més favo­ra­ble. Alguns, pot­ser molts, orfes de refe­rents, poden tro­bar en Podem el seu “si es pot” que els doni referència. Igle­sias, doncs, a Cata­lu­nya ha fet la seva feina i l'ha fet d'una manera prou sug­ges­tiva per acon­se­guir, segons les enques­tes d'opinió, que fins i tot votants inde­pen­den­tis­tes con­fes­sin que no tin­drien incon­ve­ni­ent a votar-lo. Aquesta és la dura rea­li­tat a casa del pobre.

Salu­dant amb sim­pa­tia Pablo Igle­sias, hi ha, però, alguna cosa que ell hau­ria de tenir molt clara: quan parla d'abraçar-se amb la gent, no és el mateix, ni molt menys, fer-ho amb un impu­tat per defen­sar els drets d'un poble i el man­dat d'un Par­la­ment que salu­dar a qui priva d'exer­cir el dret a deci­dir i que inculpa un pre­si­dent de Cata­lu­nya. Queda dit.