No estava morta

La projecció al canal 33 del documental Ciutat morta ha mogut un enrenou més que notable que clarament està derivant en una autèntica tronada política. No n'hi ha per a menys. El documental analitza fredament uns fets que causen estupor i que en el seu moment, per desgràcia, van passar massa desapercebuts. Calia, doncs, reobrir-los, plantejar obertament la investigació sobre el que va passar i exigir en conseqüència les necessàries responsabilitats que se'n podrien derivar, les polítiques com a mínim. Això és el que ha passat i és molt important que haja passat. Hi ha hagut moltíssima gent que ha reaccionat amb indignació, demostrant que no, que la ciutat no està morta. Des del Raval aquella mateix nit va eixir una manifestació més o menys espontània que va fer vetlla, després del programa, al davant de l'ajuntament. L'extraordinària audiència que va tenir l'emissió pel canal 33, que va convertir el programa televisiu
en el més vist del dia, va demostrar que no només funciona la brutícia, en la televisió. I l'efecte alimentador de les xarxes socials amb l'emissió televisiva i amb la informació dels diari hauria de fer reflexionar a molts.

Cal, però, anar a fons. Ciutat morta retrata una Barcelona que havia perdut el nord políticament parlant. Una Barcelona amb un domini abassegador del PSC en cada cantonada i on es confonien els interessos de les institucions, del partit i d'algunes trames difícils de definir que creixien en les inevitables àrees fosques. Cal saber-ne més, sobre aquella època, però també cal evitar que això torne a passar. Si no, l'enrenou causat ara simplement no tindria sentit.