Opinió

la crònica

Un hotel als afores

“Perdonin, m'he perdut. Sóc hoste de l'hotel Palau de Bellavista, he sortit a fer fúting i no sé com tornar-hi. Fa estona que faig voltes per aquesta selva.” Ens ho va dir un home amb pinta d'anglès i vestit esportivament. Li vàrem indicar el camí: no era massa lluny del hotel.

Han passat força anys des de la inauguració de l'hotel AC Marriot, Palau de Bellavista, edificat a les Pedreres, enmig del no-res. Va estranyar que s'escollís una zona apartada per fer-hi un gran establiment hoteler, però vàrem entendre que havia de servir per transformar, d'una vegada, un entorn abandonat i enteranyinat. No podíem pensar que es permetria que unes instal·lacions modèliques com aquelles, que havien d'atreure viatgers i turistes, convisquessin massa temps envoltades de barraques, de deixalles, de matolls, d'estables amb ases i cavalls, de residus... amb una il·luminació precària, accessos escassos, tortuosos, mal senyalitzats i sense voreres, veïns sorollosos, picapedrers a l'aire lliure i una inquietant desolació quan arriba la nit! Aquella era –ben segur– una aposta de futur que serviria per destapar d'una vegada les Pedreres, per convertir-les en una zona residencial, envoltada de parcs. Fins i tot, es va especular que s'obriria un accés a la variant de la 'N-II per les Gavarres, que facilitaria l'entrada a l'hotel i, de passada, donaria un servei a la ciutat, quan ara la carretera hi passa pels nassos, sense poder-hi accedir. Imaginàvem un passeig que culminaria amb un imponent mirador a la torre Alfons XII amb vistes sobre la ciutat, amb una panoràmica que poques poblacions poden abastar.

L'aposta empresarial que suposava el finançament d'aquell hotel era ben segur que havia de tenir contrapartides urbanes. Doncs resulta evident que els qui pensàvem així ens vàrem equivocar. El gran hotel continua solitari, oblidat, tot i les seves instal·lacions d'alta qualitat i servei, però envoltat de la mateixa misèria existent en el temps de la seva construcció. No s'ha fet res per vincular-lo a la ciutat. És un misteri! I de nit, la seva il·luminació comporta la impressió d' una nau espacial que ha baixat de cap, aterrant al mig d'un paratge inhòspit i desolat, on impera la solitud.

Un darrere l'altre, tots els consistoris municipals han anunciat la “imminent” urbanització de les Pedreres. No els sona la cançó? Però la realitat demostra poca voluntat política d'arranjar-ho.

Reconeixem que no serà una tasca fàcil i que pot comportar una contestació hostil per part dels qui s'hi troben instal·lats a precari. Però la ciutat no es pot permetre per més temps viure amb aquesta coneguda deixadesa.

N.B.: Aquest cronista no té interessos ni relació amb l'hotel esmentat. Per als mal pensaments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.