Ja l'aviso

Així, amb l'autoritat, per descomptat militar, que li va transferir son pare i amb el suport legal i moral de l'home que fa 41 anys va redactar la sentència de mort de Puig Antich; així és com Alícia Sánchez-Camacho ha advertit el president de la Generalitat, el Parlament de Catalunya, el poble català i tots els que fa cinc anys que omplen carrers i carreteres manifestant una voluntat popular. Tant li fa si són tres, tres-cents mil o tres milions. Ella els ha avisat a tots que ni d'aquí a cent mil anys podran crear estructures d'estat per autogovernar-se. Tal qual.

Amb idèntic posat de poder fàctic, el diputat Santiago Rodríguez va advertir ‘tutti quanti' que a Alemanya prohibeixen els partits que van contra la Constitució. Es devia fer mal mossegant-se la llengua per no dir que Espanya podria il·legalitzar els partits catalans que aposten perquè Catalunya exerceixi la seva sobirania. A la seu del Partit Nacional Democràtic d'Alemanya (NPD) encara riuen. Però també a les seus de Génova (PP) i Ferraz (PSOE), on fa 35 anys que practiquen la papiroflèxia amb les pàgines de la Constitució, les que parlen del dret a l'habitatge digne, del dret a treballar o de la Declaració Universal dels Drets Humans, de les llibertats, de la separació de poders, de les nacionalitats i regions, de l'especial protecció de les llengües de l'Estat –fins i tot del Lapao– o aquella part on parla de “promoure el progrés de la cultura i de l'economia per assegurar a tothom una digna qualitat de vida”, especialment a 34 dels 35 de l'Íbex que paguen religiosament impostos en paradisos fiscals, segons l'informe d'Oxfam. Aquests no riuen, es peten de riure.

I com que per avisar només cal tenir veu, càmera i micròfon, no podia faltar Albert Rivera, autoproclamant-se governant, és de suposar que per a satisfacció exclusiva de Maquiavel. No en va defensava que el bon polític no és el que té bones qualitats morals, sinó el que sap arribar al poder. Pobre país!