Democràcia, ruptura i renovació
S'ha afirmat sovint que el moviment per la independència que vivim és una veritable revolució democràtica. Però sembla que no hi ha tanta unanimitat sobre com fer-ho realitat. Cal, doncs, un esforç de clarificació perquè encara hi ha un bon nombre de polítics que actuen com si es pogués arribar a la independència sense passar per cap mena de ruptura. I uns altres que prediquen l'engany segons el qual hi pot haver una veritable renovació democràtica al nostre país dins les estructures de l'Estat espanyol, al marge de la independència.
Tanmateix, una anàlisi seriosa del marc polític actual heretat del franquisme (amb un aparell administratiu, jurídic i polític de funcionaris inamovibles) ens mostra que, si volem assolir un entorn democràtic per al poble català, caldrà que ens preparem per a la ruptura amb aquest sistema de dominació que ens té encadenats. Perquè ni la independència ni la renovació democràtica són possibles sense trencar amb el que aquest aparell representa.
Per enfortir-nos davant aquest repte la nostra única força és la convicció sobre la importància del nostre objectiu. La nostra revolució democràtica és, des d'un punt de vista general, l'expressió d'una desconfiança crítica profunda envers les formes de poder actual. Al costat de la reclamació de la independència, hi està creixent un bosc espès de reivindicacions favorables a una manera més democràtica i participativa de fer política. El pacte de la Transició, lligat a l'oligarquia i l'amiguisme, que ha permès l'enriquiment dels fills del franquisme i els seus amics durant dècades, s'ha esgotat, i contra el que representa s'està alçant, com a única alternativa al nostre país, la conquesta d'un estat independent. Les atzagaiades del vell sistema (com ara la inhabilitació del jutge Vidal i la condemna de vuit joves a tres anys de presó per les mobilitzacions davant del Parlament de Catalunya, etc.) mostren els darrers cops de cua d'un sistema que ja no ens serveix ni ens servirà.
I ara toca posar fi a aquest sistema polític caduc. I, per a això, en aquests moments ens convé reforçar les bases del nostre objectiu, definint (per mitjà d'un debat constituent difós arreu del territori) la república catalana independent que volem i necessitem.
Tot un moviment de renovació democràtica s'està expandint en la nostra societat perquè dins l'esperit d'indignació generalitzada s'està congriant la revolta. I cal que aquesta revolta s'orienti cap a l'únic objectiu polític clar de ruptura, que és la independència, i no es deixi manipular per falses alternatives. És important que no ens deixem desviar per miratges d'una Espanya reformable ni per consignes buides de contingut com el mite simplista de la “llista única”, una iniciativa ja superada que ara només pot encallar altre cop el procés. Cal, doncs, superar falses vies i estendre la influència independentista al màxim de sectors socials. I això només és possible amb la diversificació de propostes ideològiques complementàries, sòlides i ben coordinades.
El camí de la independència s'expandirà més i més en funció de com ens esforcem tots plegats en la defensa de la república catalana independent com a projecte representatiu de les necessitats i els interessos del poble de Catalunya i del conjunt de la nació catalana. Aprofundint, ja des d'ara, en una pràctica radicalment democràtica podrem fer fora dels ajuntaments i dels governs autonòmics el despotisme i la corrupció i obrirem nous camins cap a una societat independent i socialment justa.