A mig camí

Ningú els va demanar mai que es regalessin roses per Sant Jordi, que anessin tot el dia agafats de la mà, ni que es recitessin poemes d'amor. Només que agafessin consciència de l'excepcionalitat del moment històric i de la dificultat del camí a recórrer. Que prenguessin exemple de la gent, de la transversalitat social, política, cultural, lingüística i generacional dels catalans que s'han ajuntat darrere una estelada per convertir la independència en un moviment de masses i que han decidit exercir la seva sobirania contra la voluntat i l'autoritat d'aquells que fa segles se la van quedar en propietat. Tan sols això. Que fossin capaços de recollir l'encàrrec. Que assumissin la il·lusió de molts centenars de milers de catalans de construir un nou país més lliure, més just i més net i miressin de no potinejar-la amb la insuportable fotesa de les seves enveges i comptes pendents. Que la transformessin en projecte polític col·lectiu; un projecte capaç de motivar els indecisos de dins i de seduir els escèptics de fora. Perquè s'ho mereix la gentada que avui vol ser protagonista activa d'aquest projecte i també tots els que ahir hi van deixar la pell o ho van viure com un somni remot. Tres cops han transmès els nostres polítics la sensació d'haver avançat en aquest repte: amb les eleccions del dret a decidir (2012), amb la consulta del 9-N i amb el full de ruta de les plebiscitàries del 27-S. Del 2012 en va sortir un Parlament sobiranista; del 9-N un acte de sobirania massiu a les urnes, i del full de ruta n'hauria de sortir un rumb clar i una col·laboració decidida abans i després de les eleccions de setembre. No és poca cosa després de segles de política colonial, però pel camí s'ha perdut temps, energies i credibilitat discutint sobre llistes, estratègies partidistes i càlculs electorals. I tot just som a mig camí de tot plegat. CDC i ERC sumen molt, però amb Unió, MES/Avancem, la CUP i Compromís (ICV) l'acord de partits es converteix en un acord de país, i només amb acords de país es pot avançar cap a aquella Catalunya més lliure, més justa i més neta.