Abdeslam Tanyaoui

Sabia qui era i hi havia coincidit alguna vegada, però vaig conèixer, de veritat, l'Abdeslam Tanyaoui el juliol del 1999. Ell era el secretari de l'Associació Cultural Musulmana de Terrassa, i, sobretot, una persona entregada en cos i ànima a la integració de la gran comunitat musulmana que vivia i viu a Terrassa. El juliol de 1999 la ciutat va ser protagonista d'un esclat racista que va enviar gent a l'hospital i a la presó. Però, sobretot, que va obrir ferides que mai s'han tancat del tot. En els dies posteriors als incidents, es van prendre algunes decisions, sota el testimoni de l'alcalde de llavors, Manuel Royes, i el conseller de Benestar Social, Antoni Comas. Seria injust dir que no s'ha fet feina, perquè se n'ha fet molta, sobretot en el camp urbanístic i gràcies a l'impuls en l'època e Pere Navarro a l'alcaldia. Però, per exemple, també es va decidir que membres de la comunitat musulmana serien a l'associació de veïns o a les associacions de mares i pares. Busquin els seus noms a les llistes...

L'Abdeslam, però, ho tenia clar. La feina s'ha de fer en les dues direccions. Cal evitar actituds racistes com les que s'han donat en més d'una ocasió des de llavors a Ca n'Anglada, però també, com recordava, cal una obertura, un cercar el contacte de la comunitat musulmana. No tenia pèls a la llengua. L'any 1999, l'Abdeslam feia mesos que avisava que la situació a Ca n'Anglada s'estava enrarint i que hi col·laborava l'actuació d'un grup de joves de la seva comunitat a la plaça de Ca n'Anglada. De fet, en un bar on es traficava amb drogues. La resposta municipal va ser no actuar per no ser acusats de racisme. I va passar el que va passar. Fa uns dies, Terrassa ha tornat a ser notícia negativa per la desarticulació d'una xarxa gihadista. No dubto de la feina que fan les múltiples entitats musulmanes que hi ha a la ciutat actualment –dubto més de les no musulmanes...– però vindico la figura de gent com l'Abdeslam, desaparegut l'any 2002, com a fonamental per crear els enllaços necessaris per a una bona convivència. Enllaços que no sempre hi son.