Entre YouTube i Proa
Al campus d'Urbana-Champaign de la Universitat d'Illinois hi ha un grandiós hotel gestionat per la Unió d'Alumnes. La seva finalitat és posar en contacte empreses i estudiants. Un estudiant d'enginyeria, Jawed Harim, originari de Dakha (Bangladesh), fou contractat allí abans d'acabar els estudis per l'empresa Paypal. A Califòrnia s'inventà (amb Chad Hurley i Steve Chen) un procediment d'intercanvi de vídeos per internet. L'anomenà YouTube. Tenia 26 anys. El primer vídeo, el penjà a internet el 23 d'abril de 2005. Per Sant Jordi YouTube ha fet (només) deu anys. Deu anys que ha revolucionat el tràfic mundial de l'audiovisual. Set anys abans dos estudiants de Stanford havien inventat el cervell d'un gegant, Google. I el gegant no dubtà a comprar YouTube el 2006 (per 1.650 milions). El primer vídeo intercanviat –Jo al zoo– durava 18 segons. Ara es pugen a YouTube 300 hores de vídeo cada minut.
A Catalunya enguany la festa de les roses i del llibre fou un èxit. Els editors han tret el cos de pena: no sols la venda de llibres va ser espectacular, diuen, sinó que el 50 % de les vendes han estat de llibres en català. Proa, com moltes altres editorials catalanes, poden sentir-se optimistes.
Però aquí no parlo de l'editorial Proa. Hi ha una altra Proa que reclamava la nostra atenció justament la vigília de Sant Jordi. Era Proa, la federació d'associacions de productors audiovisuals de Catalunya. El seu president, Raimon Llorens, llançava un crit d'alarma reclamant directament als directius de TV3 els seus compromisos amb el sector i apel·lant també al govern i a l'opinió pública.
La situació del sector de la producció de cinema i de l'audiovisual és senzillament dramàtica. Estan tancant moltes empreses. És un sector que té un client central, TV3, que el 2011 externalitzava producció per valor de 20 milions, que s'han reduït a quatre i que poden perillar per fer front a pagaments de la plantilla de la CCMA. Al mes de gener, s'anunciava que Proa, Departament de Cultura i CCMA signaven un acord de subvenció conjunta de 25 milions per al foment de l'audiovisual (15 serien aportats per Cultura, comptant amb 10 milions procedents de la taxa als operadors; i 10 procedirien de la CCMA). Ara els productors no veuen res segur.
YouTube i sobretot les plataformes videogràfiques de pagament (Netflix, Yomvi, Wuaki, Filmin, etc.) representen un nou desafiament als circuits de distribució de l'audiovisual. I també a la producció. La seva expansió amenaça de laminar les escasses oportunitats de creació i producció audiovisuals de les cultures i llengües de rang mitjà com la catalana. Si no volem sucumbir al nou model de negoci i a l'onada d'homogeneïtzació de les grans cultures, haurem d'idear i potenciar línies imaginatives de foment i promoció de l'oferta catalana i en català per al nou ecosistema de les imatges i narratives.
Per això es fa urgent un gran acord de país sobre les polítiques i els recursos que requereix avui una estructura d'estat com és el cinema i l'audiovisual. I en aquest acord, els tres agents fonamentals són el govern, el servei públic de mitjans audiovisuals (CCMA) i el sector de la producció (que representa Proa) cada dia més integrat en l' “hipersector TIC”. Cal esperar que la mobilització i el debat entorn del llibre blanc de l'audiovisual, que el CAC promou, contribueixi decididament a dilucidar el futur d'un repte clau per a la viabilitat de la cultura catalana.
