Hispània

Dones for­tes. Potents. Magnètiques. Amb for­ta­lesa inte­rior, caràcter i amb sen­tit de l'humor, és clar. Perquè sense això no es pot anar enlloc. Ni amb dones, ni amb homes. Com viuríem sense la iro­nia? La ten­dresa que no falti, i el somrís, la ria­lla, la flor, el tacte, l'agi­li­tat, i la savi­esa quo­ti­di­ana. La capa­ci­tat de resol­dre-ho tot: des de l'àmbit domèstic, des d'una truita d'espi­nacs, al gene­ral, la vida. Del més íntim, al més expo­sat. Dona “Jo et reco­nec pel front, pel teu domini solar, la sal no redi­mida”, que diu el poeta Màrius Sam­pere. Un reco­nei­xe­ment que hem de fer cada dia de cada dia a les dones, ja siguin mares, filles, ger­ma­nes, pare­lles, ami­gues o mes­tres­ses. Hi pen­sava ara que el calen­dari comer­cial regala un dia a les mares, com si no tin­gues­sin totes les hores lliu­ra­des ja. Hi pen­sava men­tre l'estampa de la Paquita i la Lolita Rei­xach reg­na­ven entre tau­les al seu Hispània d'Arenys de Mar. Domini i sere­nor a la sala. Ener­gia ama­ble. Sor­ne­gue­ria com­pla­ent. Savi­esa acu­mu­lada a l'hora de trac­tar amb els cli­ents que fan pere­gri­nació en tem­po­rada de pèsols, gar­ro­fal i flo­reta, i visita inter­mi­tent. He tor­nat a l'Hispània per cele­brar la collita que empa­renta el gust amb boti­farra i llan­go­nissa, amb l'esquitx del pèsol. Els plats de les mes­tres­ses que fan con­tra­punt als del mes­tratge de Rai­mon Braun. Sem­pre és una festa anar a l'Hispània. Aque­lla cuina, una maquinària que branda sem­pre. Plats de foc lent, esmor­zars memo­ra­bles. Gust fixat al pala­dar i al pai­satge. Memòria i vi. Està més que escrit, això i la cuina here­tada, i els pèsols, i l'espe­rit de Nèstor Luján que es pas­seja pel celler entre cigars i eti­que­tes begu­des. Tot escrit i tot per escriure, com tot està per cui­nar i per men­jar. Però sem­pre hi ha alguna cosa d'irre­pe­ti­ble a l'Hispània, com un àngel que des­a­pa­reix de sobte. Com quan aixe­ques el cap a les postres i ja no veus ni la Paquita ni la Lolita. No les veus però saps que hi són, i això com en les mares, com en les dones, és el gran què.