Les persones

No hi ha eleccions municipals que no acabi trobant algú a la campanya o a la precampanya que em digui que en aquestes eleccions no es voten idees o ideologies, sinó persones. “I a totes les altres, també”, els dic. “Sí, però en aquestes més”, em contesten, convençuts com deuen estar que algú que es presenta per alcalde o per regidor és més persona que algú que vol anar al Parlament per la via directa. Després, però, als candidats que haurem triat als ajuntaments els demanarem també que actuïn no només com a persones, sinó d'acord amb la ideologia i les idees que van acceptar quan van decidir presentar-se. I algun d'ells, si és que ha tret uns resultats boníssims, hi ha la possibilitat que tingui prou números com perquè el proposin per anar al Parlament, al Congrés, a Europa. I això encara que els electors l'hagin votat no per la seva ideologia o per les seves idees, sinó per ser com és. Naturalment, alguns d'aquests electors també votaran alguns d'aquells candidats que formen part d'una llista fantasma. Aparentment són persones, sí, però com que entre els electors no hi ha ningú que els conegui, seguint la lògica del que diuen alguns sempre sobre les eleccions municipals, no tindrien dret ni a presentar-se. De fet, no cal ser un cinc estrelles de les deduccions per endevinar que la gent que diu que a les eleccions municipals s'ha de tenir en compte sobretot les persones ho diuen perquè tenen interès a amagar o a dissimular el partit, les idees o la ideologia que hi ha al darrere de la llista. I és també per dissimular que hi ha les acumulacions de sigles que despisten la bona gent, que hi ha, també, les llistes de marca blanca que desorienten i que es fan promeses electorals a l'estil d'aquella que diu: “Primer, els de casa”, quan el que la diu la diu sobretot perquè té un interès claríssim a sortir tant com pugui de casa seva. Però ja que a les eleccions municipals es vota sobretot les persones, a mi també m'agradaria que en aquestes eleccions les llistes fossin obertes tal com passa encara als pobles més petits. Però sembla que això no pot ser. Quina contradicció, no? Perquè si resulta que el que votem són les persones, seria més difícil que un elector d'un poble amb pocs habitants no sabés com són tots els que es presenten a cadascuna de les llistes del seu municipi, que no que ho sàpiguen els electors de les ciutats o dels pobles més grans. No havíem quedat que això era així? I doncs, senyores i senyors candidats de tantes llistes blanques, si el que és important són les persones, digueu-me per què hi ha tantes llistes que han anat afegint sigles i sigles i encara més sigles?