Surt el sol

Treballar de matinada en una planta 15 al mig de la Diagonal et permet veure sortides de sol espectaculars. L'altre dia n'hi va haver una que era perfecta. El sol sortia per darrere de la Sagrada Família i totes les tonalitats impregnaven l'estampa, des del blau encara nocturn fins al futur taronja matutí. I vaig pensar: “És un matí molt bonic. Però segur que el Duran i Lleida li troba algun defecte. No sé quin, però segur que l'hi troba.” I això dins de la meva malaltia –politiquitis– em va portar a pensar com interpretarien aquell cel tan serè alguns dels nostres gurus. És un matí preciós, deu reconèixer Ada Colau en privat, però no ho pot dir en veu alta perquè ho ha de sotmetre a referèndum per no haver-se de mullar i CiU caca. A Convergència estan pendents de dues coses: de si la sortida de sol es reflecteix a les enquestes com un èxit de Mas i si a Dinamarca ja han vist com de macos són els trencs d'alba al futur nou estat d'Europa. Una sortida de sol insuperable, pensarien des del PP, però que consti que: a) el cel és més net a Badalona i b) és gràcies a Mariano Rajoy perquè Zapatero va deixar un cel en bancarrota. Els socialistes també el troben bonic, el matí, però amb un matís: per a ells el sol no surt ben bé per la Sagrada Família sinó per Nou Barris i Santa Coloma, les dues vacunes contra el crepuscle del PSC. Esquerra Republicana considera que l'albada és bella però pensen que dos sols escalfarien més per separat que no pas un de sol. Pablo Iglesias pensa que el sol, igual que la immersió, ha estat un èxit però ara cal suprimir-lo perquè l'astre brilla des d'abans del 1978. Per la CUP, la sortida de sol és, malgrat les multinacionals, immillorable. Només una cosa: que el sol sigui masculí i la lluna femení és un greuge de gènere i per això a les assemblees ja s'hi refereixen com la sola. I l'Albert Rivera? El líder de Ciutadans no ha pogut veure com sortia el sol. Era en un plató i s'ho ha perdut.