Dret a xiular

Si jo fos escocès, avui xiularia el God Save the Queen sense dubtes, sense recança i sense reserves. És fàcil d'entendre. El Regne Unit ha tornat a riure's d'Escòcia i a enganyar els escocesos.
A aquells que van escoltar-se les promeses del primer ministre britànic i els juraments de tots els colors polítics de Westminster per convèncer la bona gent d'Edimburg, de Glasgow, d'Aberdeen o d'Inverness que no votessin sí al referèndum d'independència del 18 de setembre passat; que si votaven no i els feien confiança el Regne Unit no els decebria perquè els garantia l'autonomia financera i les competències necessàries per poder-se autogovernar. Els cants de sirena de la Gran Bretanya van frenar el sí, Cameron va guanyar la seva aposta i a partir d'aquell dia es va tancar la carpeta de la DevoMax i es va reobrir la carpeta de les excuses habituals. Vuit mesos després, el primer ministre del Regne Unit ha estrenat la majoria absoluta al Parlament presentant una DevoMin, que certifica l'engany de la campanya del referèndum i deixa clar el menyspreu, la deslleialtat, l'autoritarisme amb què Londres torna a tractar el problema escocès. Escòcia té motius per sentir-se maltractada un altre cop pel veí anglès i els escocesos, els que van guanyar el referèndum i els que el van perdre, tenen tot el dret a sentir-se estafats, tenen tot el dret a plantejar-se un altre referèndum i tenen tot el dret a expressar quan els vingui de gust la seva indignació amb el poder britànic, representat per un diputat, per un ministre, per Cameron, per la reina Elisabet II, per la Union Jack o pel God Save the Queen. Xiulant, per què no. Com passarà avui al Camp Nou ple de gent del País Basc i gent de Catalunya, que exerciran el seu dret humà, i des del 78 també dret constitucional, a expressar la seva opinió, la seva desaprovació i la seva indignació amb el poder espanyol que, per acabar-ho d'adobar, no té més resposta que l'amenaça i la repressió.