La Farinera

A mitjans dels anys noranta del segle passat, els locals del carrer Figuerola havien quedat petits per encabir la gent que treballava a El Punt. Joan Bosch Roura, que havia assumit el control de diari i Presència, va negociar amb la família Teixidor l'adquisició de l'antiga farinera del carrer Santa Eugènia, obra culminant del modernisme, de l'arquitecte Rafael Masó (1910), que estava molt abandonada, pel que requeria una reforma en profunditat per convertir-la en la seu del diari. Es varen encarregar dos projectes, materialitzats en dues maquetes esplèndides, que durant un temps Joan Bosch va observar des del seu despatx, abans de prendre una decisió. Finalment, es va atorgar l'encàrrec a l'arquitecte Arcadi Pla Masmiquel i s'inicià l'obra sota la mirada des germans Bosch, que seguiren pam a pam la reconstrucció, amb cura de conservar els elements genuïns de l'arquitectura de Rafael Masó, al temps que es dotava el diari de les millors instal·lacions i es convertia el complex arquitectònic en focus de participació ciutadana, sense adscripció concreta a cap tendència ideològica, sinó exclusivament com a tribut a la democràcia –estrenada anys abans– i a la convivència gironina. El diari agafa volada. La gent que hi treballava era jove, amb un notable impuls creatiu. I La Farinera es va convertir en una icona, amb vistes constants i centenars d'actes i trobades. Una referència indispensable de la ciutat.

Però com els nostres lectors ja coneixen, des de fa pocs dies, el nostre diari s'ha traslladat a unes noves instal·lacions, a poca distància de les anteriors, on tot el que hi ha és nou i amb les tècniques comunicatives avançades. Una decisió de la propietat actual, portada a bon terme per Joaquim Vidal, ha propiciat aquest trasllat, tot cercant una resposta als canvis tecnològics que avui s'exigeixen a publicacions múltiples com les que s'ofereixen als lectors i que abasten tot Catalunya. L'obra anterior i la informàtica aplicada han requerit un nou esforç portat a bon ritme.

I és en aquest moment que volem evocar el determini que va encoratjar Joan Bosch Roura a dedicar saber i mitjans i retornar a la ciutat un complex edifici com el de La Farinera, amb afany de destinar-lo al diari. Tal era l'interès altruista del personatge que no va dubtar a fer-ho, malgrat la dificultat del cost de l'obra. El resultat fou, i és, impressionant. Però pels imponderables del destí, actualment, com diu la cançó estudiantil, aquesta joia arquitectònica ha quedat de nou “trista i sola”. I és imprescindible trobar-li un rellogador, perquè segueixi lluint amb tota la seva esplendor. Girona no es pot permetre que sigui ociosa massa temps!