Pel bon camí

En poden passar, de coses, fins que finalment s'acabi concretant tot plegat. I quan dic concretant parlo de la presentació de la famosa llista dels catalanistes per la independència. De la mateixa manera que hem estat setmanes dient que tot anava de mal borràs, després ve la interpretació que es va en la bona direcció, que ja està tot tancat o pràcticament, però finalment el que realment importa és com acabi tot, i no hauríem de tenir cap dubte que tot acabarà bé, amb una llista en què hi haurà les entitats i els polítics, com no podia ser d'una altra manera, no perquè dient això vagis amb uns o altres, sinó perquè cal posar-hi una mica de sentit comú en tot plegat. Si l'objectiu és la independència, s'han fet tots els passos que calia, inclòs el del trencament de CiU. Però al 27-S només s'hi pot anar amb una llista, amb unes llistes potents. Particularment sempre he defensat l'opció d'una llista única, amb Mas, Junqueras i Fernàndez, encara que seria millor dir gent de la CUP, que si posem noms a la cosa s'enfaden. Peró també entendria una gran llista de país, amb ERC i Convergència al capdavant, i una altra llista, amb el mateix paraigua per acollir els vots dels cupaires i la molta gent que arrosseguen. Això sí, amb el compromís d'anar plegats el 28-S en allò essencial, és a dir, a fer el pas que cal perquè Catalunya esdevingui un estat. Després de l'acord, tindrem desavinences i trencaments, encara. Hi haurà declaracions més en clau partidista que de país, però al final, com va passar amb la pregunta de la consulta, la mateixa consulta o la data de les plebiscitàries, ens n'acabarem sortint, perquè el país ho necessita i perquè la gent no permetria que es tranquessin tantes il·lusions que es van concretar en grans manifestacions, en la Via Catalana i la V de l'Onze de Setembre de l'any passat. O sigui que omplirem la Meridiana, però anirem per feina i la feina cal fer-la pensant en el 27-S i enllestint-la a partir del 28. S'han perdut molts mesos, diran alguns. Deixem-nos de retrets i anem per feina. Hi ha temps. ERC en va fer prou amb 24 dies el 1931 per fer Macià president.