Lepenisme

El temps ho dirà, però crec que, en la lògica del Par­tit Popu­lar, l'elecció de García Albiol com a can­di­dat és un encert. Quan Sánchez-Camacho només apor­tava un pou negríssim i el vot popu­lar queia sense atu­ra­dor, la figura de l'“home lla­gosta” és la dar­rera espe­rança per con­te­nir la cai­guda.

Diuen que Albiol no tenia gai­res ganes de concórrer a aques­tes elec­ci­ons i havia comen­tat entre els amics més fidels que era millor con­tem­plar l'ensor­ra­ment defi­ni­tiu d'Alícia, quan les elec­ci­ons es pre­ve­uen gens favo­ra­bles, i reser­var-se com a nou valor del par­tit en un futur pròxim. Però la política s'ha revo­lu­ci­o­nat i Madrid ha deci­dit inten­tar sal­var alguns mobles. Ara o mai, han dit des de Gènova, i l'ara ha impo­sat els seus argu­ments. El millor resul­tat és atu­rar la sag­nia i per això el nou can­di­dat té un bon argu­men­tari.

Segu­ra­ment el labo­ra­tori popu­lar –on és el nucli intel·ligent?– ha valo­rat els tres ele­ments bàsics per a la tria. El pri­mer és l'evidència que Albiol té un dis­curs clar i con­tun­dent, que sap on va i què li convé, amb vocació de lide­ratge des d'una posició popu­lar i popu­lista. El segon és el per­fil ade­quat per enfron­tar-se a Ciu­ta­dans en els ter­ri­to­ris de fron­tera i fins i tot esgar­ra­par votants del soci­a­lisme més espa­nyo­lista, quan són vots deci­sius per atu­rar la cai­guda.

Amb tot, és el ter­cer ele­ment el bàsic per apos­tar per la remo­guda de la can­di­da­tura popu­lar i és la pos­si­bi­li­tat de reac­ti­var el vot metro­po­lità, on Albiol pot exer­cir un cert lide­ratge. Fa un parell de mesos va demos­trar la capa­ci­tat de sumar vots no estric­ta­ment popu­lars, en les elec­ci­ons muni­ci­pals, i aquest és un valor que cal reconèixer al can­di­dat que no enga­nya. L'ombra del lepe­nisme és molt allar­gada i pla­neja amb con­tundència sobre molts nuclis urbans sot­me­sos a la tensió d'una crisi pro­funda, amb gent dis­po­sada a aplau­dir pro­pos­tes ultra­con­ser­va­do­res.

Res no és gratuït i el lepe­nisme és aquí i habita als nos­tres bar­ris. Esti­guem atents, doncs, García Albiol i els seus tenen davant molt camp per córrer.