Desiguals però connectats

Als estudiosos de les desigualtats els han sortit alguns competidors interessants. Mentre que els primers assenyalen l'impacte negatiu que una societat excessivament desigual té sobre el nostre sistema polític, social i econòmic, els segons diuen que tampoc n'hi ha per a tant. Aquests darrers mesos he llegit un economista conservador que creu que n'estem fent un gran massa, d'això de les desigualtats. Tyler Cohen té un parell de llibres prou bons. El primer el va publicar poc després de la crisi: The great stagnation. El va penjar a internet però ben aviat l'interès despertat va fer que les editorials volguessin publicar-lo en paper. El segon text, Average is over, és el que inclou unes reflexions sobre per què creu que no cal exagerar en el tema de les desigualtats. Com a bon americà, es limita a prendre nota sobre el que passa al seu país. És cert que les desigualtats s'incrementen. I què? Al sud del seu país, en l'ampla franja que va de Califòrnia a Florida passant per Nou Mèxic o Texas, el clima és benigne i l'allotjament és econòmic. Els rodamons poden instal·lar-s'hi i amb un salari ben modest es pot pagar un lloguer. A Albuquerque o Houston rarament moriràs de fred com sí que pot succeir a Chicago o Nova York. I aquí arriba la seva tesi paradoxal. Molta gent el que vol és emular un retir daurat com el de Florida. Seria un pa i circ romà, versió societat de la informació. Resolts clima i lloguer, cal la distracció: la gent vol internet. Per això cal energia per alimentar els dispositius electrònics i un abonament econòmic a internet. Fàcil: el sol és la principal font generadora d'energia que tenim al nostre abast, només cal adquirir alguns captadors solars i una font d'acumulació d'energia. Segons Cohen, la tecnologia ens juga a favor. El somni de l'autosuficiència energètica ja és a tocar. Les companyies de telefonia ja faran la resta.

El plantejament de Tyler Cohen no deixa de ser d'un realisme astorador. Semblaria dir que canviar el sistema i fer-lo més equitatiu és una cosa complicada. Caldria lluitar contra el frau fiscal de les grans companyies, eliminar els paradisos fiscals i treballar per un sistema financer que evités la concentració massiva de poder econòmic i polític. Massa complicat. Un altre economista, aquest d'esquerres, Jeremy Rifkin, li donaria la raó: l'economia col·laborativa és una drecera al marge del poder dels lobbies de les grans empreses i ens pot ajudar a desmuntar el sistema des de baix.

Cohen atura el relat El 2013, any de publicació del darrer llibre. Tanmateix, des de llavors Tesla ha aconseguit produir una bateria revolucionària que promet ser el pas definitiu cap a la gairebé plena independència energètica de les nostres llars. En paral·lel, amb la difusió dels telèfons intel·ligents, ha arribat el boom de l'economia col·laborativa, ara omnipresent. Al nostre voltant, la gent jove es desplaça amb Bla Bla Car amb un cost ínfim, s'allotja amb AirBnb o es nodreix d'energia verda a través de models cooperatius com Som Energia, la qual ara fa un pas més i convida els seus membres a finançar la seva expansió retribuint-los amb electricitat. Als EUA Puddle permet als ciutadans no banqueritzables (morosos, d'ingressos incerts o persones que rebutgen de ple heure-se-les amb els bancs) de finançar el seu accés al consum. Seguiríem. Un darrer apunt. Per als qui encara no sàpiguen per on van les coses en aquest país, que sàpiguen que el govern de l'Estat té en marxa un projecte de llei contrari a l'autoconsum energètic i a les polítiques de suport a les renovables de la Unió Europea. Faria el sistema energètic insostenible, va dir el ministre Soria. Chapeau.