Ombres d'estiu
Retorn a Mr. Ripley
He recuperat Patricia Highsmith i així és que estic llegint L'enginyós senyor Ripley, títol de la traducció al català de The talented Mr. Ripley publicada l'any 1995 a Seleccions de La Cua de Palla, nom que va rebre aquesta llegendària col·lecció de novel·la negra en la seva segona etapa, del 1985 al 2005, dirigida per Xavier Coma. A la portada del llibre, s'hi reprodueix una imatge d'Alain Delon, amb el tors nu, pilotant una barca a Plein soleil, títol de la pel·lícula del francès René Clément que, l'any 1960, va adaptar la narració de Highsmith cinc anys després de la seva publicació. N'hi ha una altra, dirigida per Anthony Mingella, amb el mateix títol que la novel·la i amb Matt Damon encarnant Tom Ripley, un estafador al qual un milionari nord-americà li paga un viatge a Itàlia perquè convenci el seu fill que, en lloc de pintar en un poble fictici (Mongibello) que Highsmith va imaginar a prop de Nàpols, torni a Nova York per dissenyar barcos per a la constructora naval pròpia. Veient la imatge de Delon, bellíssim, m'ha revingut el seu aire demoníac a Plein soleil, en què sents la calor de l'estiu i l'olor de la sal del mar.
Estic llegint, doncs, L'enginyós senyor Ripley, la primera novel·la del cicle entorn el mateix personatge, i em sento novament molt seduïda per la narrativa de Patricia Highsmith, tan intrigant. Qui és Tom Ripley? Un impostor. Algú que fingeix ser algú diferent del que és. Encara que Ripley ho pugui fer per un benefici econòmic, Highsmith ho aborda de manera existencial: vol ser un altre perquè no s'agrada. Al principi de la novel·la, Ripley reconeix haver pensat que tenia la cara més avorrida del món: la cara vulgar d'un conformista. Però, durant el viatge en barco que el durà fins Europa, s'emprova una simple gorra davant d'un mirall i observa que la seva cara canvia. Ripley es disposa a representar el paper d'un jove seriós amb una feina important a realitzar. No farà més que disfressar-se, actuar, suplantar. I és així que Highsmith ens mena a una reflexió sobre la identitat que ens implica: què som i què volem ser.