Països Catalans

Les declaracions del conseller de Justícia, Germà Gordó, sobre la nacionalitat en el nou estat català i l'extensió a altres territoris dels Països Catalans ha desfermat la previsible polseguera de la caverna mediàtica unionista, gairebé tots els mitjans de comunicació espanyols i els habituals insults al moviment independentista per part de polítics com ara l'inefable candidat del PP, Xavier García Albiol. L'exalcalde badaloní qualifica de feixista i no sé quantes coses més el fet que el futur estat català pugui oferir la nacionalitat catalana a ciutadans espanyols que parlen el mateix idioma i tenen les mateixes arrels culturals i històriques que els ciutadans d'un altre estat com ho serà el Principat si el 27-S així ho vol la majoria. No es planteja obligar cap valencià o illenc a fer-se ciutadà català. Ni es diu res de cap annexió com barroerament assegura el candidat del PP. Simplement es proposa que el nou estat català, sobiranament i fraternalment, els ofereixi la nacionalitat. Exactament el mateix que els espanyols han fet amb els jueus d'origen sefardita que van veure com els seus avantpassats eren expulsats quan Espanya encara ni existia i se'ls ofereix la nacionalitat espanyola. O als ciutadans sud-americans amb avantpassats d'origen espanyol. Resulta evident que no és l'extensió d'una nacionalitat fora del marc estricte d'un estat el que preocupa els espanyols, ja que ells ho practiquen. El que amoïna de veritat és la simple existència de la nació catalana. Per això s'han dedicat dècades a anorrear la llengua catalana allà on han pogut. I, per descomptat, els preocupa, i molt, no només que el projecte d'estat propi al Principat prengui cos d'una forma imparable, sinó que l'oferta de la nacionalitat catalana sigui acceptada per molts a la resta de Països Catalans no només per un fet identitari sinó com l'única via real de sumar-se a un projecte de canvi històric que a Espanya no s'entreveu viable per molts experiments polítics televisius que puguin surar en l'ambient.