Els que ens diuen feixistes

Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país que conserva a càrrec dels pressupostos de l'Estat la tomba d'un dictador, preservada i mantinguda per governs de centre, de dreta i d'esquerra. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país que conserva i preserva a càrrec dels pressupostos de l'Estat la tomba del fundador d'un partit feixista que està al costat de la tomba del dictador, enllustrada i mantinguda per governs de centre, de dreta i d'esquerra. Haver de sentir que ens diuen feixistes des del país d'Europa que no ha demanat mai perdó per haver capturat i assassinat en col·laboració amb els nazis un president escollit democràticament a les urnes. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país que continua segrestant-nos una part dels documents que el feixisme es va endur a Salamanca per dret de conquesta. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país que, encara avui, es nega a permetre que ministres del franquisme responguin davant la justícia internacional. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país on el partit que governa va tenir com a president fundador un ministre franquista. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un estat que els tribunals internacionals van condemnar per no haver investigat les tortures a independentistes. Haver de sentir que ens diuen feixistes des d'un país que permet que sigui legal una fundació destinada a promocionar la figura d'un dictador. Haver de sentir que ens diuen feixistes tota aquesta tropa.

Per què ho hem de continuar aguantant? Quan obriran els ulls aquells que no s'han decidit? Ja no és voler la independència per motius econòmics, lingüístics o culturals. És qüestió de dignitat. Decència. Aquells que encara dubteu, penseu si voleu continuar en un estat que considera la democràcia com una opció tan respectable com les altres, o bé en un nou país on la democràcia sigui entesa no pas com una opció, sinó com l'única forma de governar-nos. Com deia Simone de Beauvoir, l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplices entre els oprimits. Rabell, Duran, Iceta: què hi dieu?