Negror

El tancament d'una llibreria sempre és una pèssima notícia cultural perquè anuncia els llibres que no es vendran, les històries que no es llegiran, potser fins i tot les ratlles que ni tan sols s'arribaran a escriure. Amb el tancament d'una llibreria hi perd el llibreter –que hi ha deixat la pell– però hi perden també tots els altres protagonistes que formen part d'aquest plaer trencadís anomenat literatura. La llibreria Negra y Criminal de Barcelona, especialitzada en novel·la negra, policíaca i d'intriga i dirigida per Paco Camarasa i Montse Clavé, abaixarà la persiana el 3 d'octubre després de tretze anys a conseqüència del “dramàtic” descens de les vendes. Parlem d'una d'aquelles llibreries que, igual que L'Odissea a Vilafranca i la Llibreria 22 a Girona, han sabut fer-se un nom singular en el sempre complicat món del negoci de la lletra impresa. Per entendre'ns, hi ha llibreries gestionades per un dependent i n'hi ha de gestionades per un llibreter, aquesta figura que Paco Camarasa ha projectat amb empenta i dignitat en la Setmana de Novel·la Negra de Barcelona, la BCNegra, imprescindible cita anual per a tots els amants del gènere i per als lectors en general. La notícia del tancament d'una llibreria és segurament l'única cosa que un lector no voldria llegir i reflecteix de manera contundent la trista realitat: el consum cultural està ferit de mort per culpa de la pirateria, per culpa la fiscalitat homicida i per culpa de les prioritats personals a l'hora d'administrar les cada vegada més migrades despeses domèstiques. Llegim poc i sempre que podem ho fem de franc, aquesta és la negror que amenaça un sector en el qual, tal com lamenta Camarasa, no falten lectors sinó clients. Tens raó, Paco, llegir exclusivament sense passar per caixa és assassinar les llibreries i posar al corredor de la mort els autors.