Rajoy sí que en té la culpa

“Rajoy no té la culpa que hi hagi més o menys independentistes.” És el president espanyol qui, com aquella mare que s'adreça al seu fill perquè l'entengui, parlava ahir en aquests termes d'ell mateix. La frase, dita en una entrevista a Telecinco, era per rebatre la que és una de les principals acusacions que li fa el PSOE i, de passada, per espolsar-se qualsevol responsabilitat del creixement del sobiranisme a Catalunya en els darrers anys. Com si el que hi passa no l'afectés, com si s'ho hagués trobat. Ho deia sense enrojolar.

Les hemeroteques sempre són un antídot per a les sobtades i habituals pèrdues de memòria dels polítics. En aquest cas, n'hi ha prou amb recular nou anys. El dimecres 26 d'abril del 2006, els diaris recollien la imatge de la presentació del PP de 40.000 firmes contra l'Estatut de Catalunya aprovat al Congrés un mes abans. Al centre de la foto, enmig de les caixes amb les signatures, Rajoy. Una mica més endavant en el temps, les capçaleres es feien ressò –el 2 d'agost– del recurs contra la carta catalana al Tribunal Constitucional fet públic la vigília pels populars. La instantània de Soraya Sáenz de Santamaría i Federico Trillo no es repetiria. Ni tan sols quan altres estatuts autonòmics van reproduir, calcats, alguns articles del català.

Que en els darrers anys el PP ha tirat de catalanofòbia és una evidència. Els de Rajoy van disparar sense escrúpols tota l'artilleria electoral contra l'Estatut perquè li rebotés a José Luis Rodríguez Zapatero. Eren temps d'oposició i no els va importar que allò que cuinaven amb ànim d'esgarrapar quatre vots al PSOE causés un profund malestar. Fotografies, campanyes, falques a la ràdio... tot s'hi valia per guanyar una papereta més.

I ara, ja des de La Moncloa, el president espanyol pot parlar en tercera persona o fer-se la víctima davant del govern català. El PP i Mariano Rajoy han col·laborat com el que més a fer créixer l'independentisme a Catalunya. I ho continuen fent cada dia.