Lladrucs

Entrem en la recta final cap a una de les eleccions més importants de la història de Catalunya. Aquella en què decidirem el camí que ha d'emprendre el nostre país. I bàsicament s'entreveuen dos posicions, amb els matisos pertinents. La que planteja l'independentisme, trencar amb l'statu quo i guanyar la sobirania per tenir dret a encertar-la o a equivocar-nos, però en tot cas poder materialitzar sobiranament aquelles mesures que puguin millorar el benestar de la ciutadania. Hi ha matisos entre Junts pel Sí i la CUP, és evident! Però el fonament d'una ruptura amb els poders oligàrquics de l'Estat espanyol està present clarament en les dues alternatives. L'altra opció és la de l'immobilisme. El més lampedusià, que tot canviï perquè no canviï res, o el més totalitari, amb el rebuig frontal a la decisió democràtica del poble català. Però amb el rerefons que els impediments perquè la voluntat dels catalans pugui ser exercida continuaran sense treva. El 27-S fa por als poders establerts. La immensa majoria dels ciutadans que no estan a favor de la independència acceptaran el resultat si Junts pel Sí i la CUP sumen una majoria pel sí. Qui no ho accepta són les oligarquies econòmiques i polítiques. La banca que amenaça o determinats empresaris que extorsionen els seus treballadors com si encara estiguéssim en l'època del Noi del Sucre i el pistolerisme empresarial. El suport i la instigació del PP i Ciutadans a la coacció dels poders fàctics em sembla esperable. Però l'equidistància de Catalunya Sí que es Pot resulta estranya. Acusar l'independentisme de no sé quines connivències amb la burgesia catalana mentre es queden a recer de les més virulentes escomeses dels poderosos contra la gent de Junts pel Sí i la CUP no és gaire decorós. La ciutadania no decidirem diumenge entre Artur Mas, Rajoy o Iglesias, com alguns diuen. Decidirem ser lliures d'imposicions o no. I només cal veure a qui borda l'oligarquia de sempre per saber qui representa el procés constituent que trenca amb l'statu quo. I en això, han d'estar tots els demòcrates lluitadors! Si convé esperarem al 28-S.