La gorra musca

Tinc al davant la barretina musca –morada– de l'avi Ramon. Va ser un dels primeríssims socis fundadors de l'Orfeó Gracienc. Segons la tradició familiar, la barretina formava part de l'uniforme dels cantaires. És un testimoni de la xarxa d'entitats que van néixer de la inquietud popular per la música, pel teatre, per l'esport, per l'art, pel progrés individual i col·lectiu. Per l'amor a la llengua i el sentiment de país. Jo m'imagino l'avi Ramon, orguener d'ofici, cantant l'himne del Barça de 1923 que va estrenar l'Orfeó Gracienc i que diu en un passatge: “Visca el futbol que ens farà forts / per heure glòria i llibertat.” L'avi es va casar amb Bonaventura Pareta, dona d'empenta que va dur el pòndol de la casa i va encarregar-se amb abnegació dels malalts de llarga durada. L'àvia Ventureta era de Manresa i, com a treballadora del tèxtil –a la Sedeta, de Barcelona–, pertanyia a la Cooperativa de Teixidors a Mà, l'actual Teatreneu.

L'avi matern, Carles Sancho, un carlí de pedra picada arrelat a Sant Andreu, havia treballat a la fàbrica de xarxes de pesca que els Fabra tenien a la Sagrera. Tenia passió per l'òpera –escoltava les retransmissions del Liceu amb una ràdio de galena– i, com a fervent admirador de mossèn Cinto, va adquirir el volum d'obres completes de l'editorial Selecta, de 1943. Es va casar amb Maria Esparza, barcelonina d'ascendència navarresa. L'àvia Maria, dolça, treballadora infatigable que vivia i es desvivia per als altres, havia estat tripaire en una parada del mercat del Clot. D'aquella època recordava els penellons, el fred viu dels hiverns, quan entrava a treballar a les cinc del matí i una capa de gel cobria els carrers empedrats de Barcelona.

Al meu vot d'ahir i al dels meus germans, en la infinitèsima part del resultat electoral que ens correspon, hi ha brins de barretina musca, catric-catrac de
telers, versos de Verdaguer i menuts
del mercat del Clot.