El 3 i 4 d'octubre varen tenir lloc a Portbou, en el marc de la celebració del 75è aniversari de la mort del filòsof alemany d'origen jueu Walter Benjamin, unes molt reeixides i emotives jornades culturals, en forma d'actes commemoratius. Van tenir la presència destacada de l'escultor jueu Dani Karavan, autor del memorial de Walter Benjamin, Passatges a Portbou, i el director alemany de cinema, de renom internacional, Wim Werders. Entre aquests dos personatges es va establir un interessant i càlid debat/col·loqui –en aquest cas, en la llengua de Molière, per la gran presència de públic francòfon– sobre la complexa figura de Walter Benjamin. Així mateix, també varen ser presents en aquests actes la néta del filòsof, Chantal Benjamin, la presidenta de l'associació Passatges de Cultura Contemporània, Pilar Parcerisas, el director de la càtedra Walter Benjamin de la UdG, Maxilimià Fuentes i representants de totes les administracions catalanes, des de l'alcalde de Portbou, el vicepresident de la Diputació i diverses representacions del govern. Portbou i Benjamin –en aquest cas, amb el reforç de dues figures cabdals del món cultural europeu, com són Dani karavan i Wim Werders– juntament amb un paisatge excepcional (plenament d'esperit benjaminià) formen un binomi molt potent que transcendeix els límits de Portbou i s'irradia a través de tot el Vell Continent i el món en conjunt. Ara bé, pel municipi de Portbou, concretament, i tota la seva contrada (tant cap al nord com cap al sud) és de vital importància poder desencallar definitivament el pla de rehabilitació de l'antic ajuntament per tal de fer possible un autèntic i permanent espai Walter Benjamin de la memòria, que es pot complementar perfectament amb un espai d'homenatge a tots els refugiats (qüestió, desgraciadament, de rabiüda actualitat) i de tots els represaliats per la barbàrie del feixisme i el nazisme; en aquest punt, considero que existeixen molts paral·lelismes –tràgics– entre la figura de Walter Benjamin i la de Lluís Companys. En síntesi, Portbou, les comarques gironines, Catalunya i Europa necessiten urgentment poder consolidar un veritable espai Benjamin de la memòria i de la dignitat humana. És indispensable que totes les administracions compromeses es coordinin i facin un esforç suplementari per tal de fer realitat un centre concret, la casa Benjamin, en què es pugui honorar permanentment, estudiar i impulsar la filosofia benjaminiana, i les seves relacions i derivades, amb el pensament polític i social del segle XXI.