El centre i la centralitat

Tot sovint existeix una confusa equiparació entre el centre polític i la centralitat politicosociològica. En realitat, la centralitat es pot ocupar des d'àmbits ideològics molt diversos. La socialdemocràcia ha marcat durant molts anys la centralitat als països nòrdics, i en canvi l'extremisme liberal thatcherista ho ha fet durant dècades a Anglaterra. Segurament el centre polític anglès se situa entorn un libdem cada cop menys present en la centralitat del país. A Catalunya, crec que és evident que el sobiranisme omple avui la centralitat. Però també cal dir que el fenomen està per consolidar i que la culminació en positiu de les actuals negociacions entre Junts pel Sí i la CUP i les pròximes eleccions generals hi són claus. És en aquest sentit que crec de vital importància l'acord traçat per CDC i ERC pel 20-D d'unitat d'acció des de candidatures pròpies. Crec que per preservar la centralitat sobiranista actual és imprescindible l'acord entre forces independentistes diverses però que l'eixamplament no serà factible des del centre polític, i encara menys des del liberalisme, sinó des de les posicions d'esquerra i progressistes. Especialment de cara a les classes populars i mitjanes empobrides per la depredació de l'Estat espanyol en general i per les polítiques del PP en particular. Uns estrats socials especialment nombrosos a l'àrea metropolitana barcelonina i tarragonina. Aquesta serà la gran missió d'ERC de cara al 20-D que no podria ni plantejar-se des d'una candidatura conjunta amb CDC. Com també caldrà veure el paper d'En Comú Podem d'Ada Colau. L'independentisme transversal ha aconseguit situar el sobiranisme en la centralitat. Però per a l'eixamplament cal el convenciment que la república catalana servirà per millorar les condicions de vida de la gent, serà neta i de gran calat democràtic. Sura una remor a l'independentisme que ja no em d'anar a fer res a Madrid, però el 20-D ens juguem la preservació de la centralitat del país pel sobiranisme.