Les comissions d'investigació parlamentària
Les comissions d'investigació són uns òrgans que creen els plens dels parlaments amb l'objectiu formal d'investigar un assumpte d'interès públic. La comissió pot investigar determinades persones amb l'objectiu d'evitar que les conductes que han portat a terme puguin repetir-se o, fins i tot, si les persones objecte d'investigació estiguessin ocupant un càrrec públic, sol·licitar la seva dimissió o destitució del càrrec o, si no l'ocupessin, valorar la seva actuació des d'una perspectiva política. La comissió no és competent per establir si hi ha alguna responsabilitat penal. Si de les actuacions efectuades per la comissió s'entén que s'ha comès algun delicte, cal donar trasllat al ministeri fiscal perquè aquest avaluï la conducta en qüestió i, en el seu cas, iniciï el procediment penal corresponent.
Els mitjans que disposen les comissions d'investigació són la convocatòria de persones perquè declarin i la petició de documentació. Les persones convocades per una comissió d'investigació han de comparèixer davant la mateixa perquè, si no ho fessin, podrien incórrer en un delicte de desobediència, encara que, fins avui, cap dels convocats que no han comparegut davant una comissió d'investigació ha estat processat per tal suposat delicte.
Cada grup parlamentari, després d'escoltar els compareixents i d'estudiar la documentació que considerin convenient, formula una sèrie de propostes de conclusió que seran votades a la comissió. En democràcia, els òrgans representatius expressen la voluntat de la majoria, per la qual cosa les propostes de conclusió que s'aprovin han d'expressar el criteri de la majoria parlamentària. Amb aquesta finalitat, atès que els acords s'adopten mitjançant votació, amb l'objectiu de garantir que els acords que adopta la comissió coincideixen amb el criteri de la majoria parlamentària, el nombre de membres que té cada grup parlamentari a la comissió és proporcional al que té en el ple del Parlament, o si no fos així, la comissió adopta els acords mitjançant vot ponderat, que consisteix que el valor del vot dels diputats membres de la comissió de cada grup equival al nombre de diputats que disposa cada grup en el ple del Parlament.
En realitat, no es tracta d'una autèntica investigació com les de l'àmbit policial o judicial, ja que la posició de cada grup parlamentari s'adopta d'acord amb criteris polítics, que poden tenir adoptats fins i tot en el moment de la creació de la comissió, amb independència de les explicacions que donin els compareixents i de l'anàlisi de la documentació que puguin efectuar els diputats. En aquest sentit, en les compareixences, els diputats dels diversos grups parlamentaris no només formulen preguntes sinó que ja expressen la seva posició sobre l'objecte de la investigació. En les comissions d'investigació cada grup parlamentari té la seva pròpia línia d'investigació, per la qual cosa hi ha una pluralitat de les mateixes que pot confluir o ser contradictòria amb la dels altres grups parlamentaris. Addicionalment, les conclusions que adopti la comissió no vinculen jurídicament, sinó que constitueixen meres declaracions que expressen la voluntat de la majoria parlamentària.
Per tot això, la principal funció de les comissions parlamentàries d'investigació és que els grups parlamentaris puguin fer públiques davant la ciutadania les seves posicions polítiques sobre el tema que és objecte de la suposada investigació.
