La reacció

Diu que estem en guerra. Si ho diu el president Hollande, no deu quedar gaire ningú que no ho vegi. Després del que va passar l'11 de setembre del 2001, a Europa s'abusava de la capciosa distinció entre actes de guerra i atemptats terroristes, i era habitual sentir dir que els americans exageraven i aprofitaven l'esdeveniment, ben merescut d'altra banda –quantes vegades no ho van dir, això–,  per iniciar una guerra il·legal, immoral i etc. Que diferent es veu tot quan les bombes esclaten al costat de casa. Bé, reconèixer que ens estan fent la guerra és un pas endavant en la direcció correcta, perquè, com deia Albert Camus, anomenar malament les coses és afegir desgràcies al món; però hem perdut unes quantes dècades fent veure que no passava, i afirmant que els nostres desitjos de pau serien suficients per contrarestar els odis de mig món. No tenir política de defensa mai no ha servit perquè no t'ataquin, sinó tot el contrari. Ara fa falta un pas més, el de deixar de culpabilitzar la població europea de tots els mals del món. Ningú no serà capaç de fer res per defensar-se si creu que el seu país i la seva gent s'han de dissoldre en el món global, i que la seva història, els seus costums i els seus valors no mereixen ser defensats. És tota una civilització que alguns estan decidits a anorrear –no és pas una qüestió de reivindicacions concretes ni se solucionarà destinant partides pressupostàries al pou sense fons del tercer món–, i és tota una civilització que haurà de fer-se càrrec d'ella mateixa. Les mesures excepcionals de seguretat que s'hauran d'imposar, i que no es podran aixecar fins d'aquí a un parell de generacions, són com el dejuni que cal després de dies de menjar massa. Les societats europees, que, per causes que encara no se saben, han volgut ser tan permeables, tolerants i acollidores, estan començant a veure que hauran de pagar les conseqüències d'haver-hi deixat circular les idees i els individus que se n'aprofiten per destruir-les. Tot això es podia haver evitat de bon principi, ara serà més difícil però no impossible.