És l'economia, estúpids!

És l'economia, estúpid! Així de contundent es defensava el 1993 Bill Clinton en la campanya electoral que l'enfrontava amb George Bush pare. I aquesta frase ha passat a la història perquè demostra una acceptació del realisme. No deixa de ser una paradoxa que avui encara haguem de ressaltar la importància de l'economia davant el combat polític. Aquests que minimitzen l'embat del govern de Madrid contra Catalunya s'ho haurien de repensar, perquè la seva estratègia és clara: atacar l'economia catalana. I aquest atac l'han de fer gradualment perquè tothom sap que si poses una granota en un atuell amb aigua freda i la vas escalfant, la granota es cou, mentre que si la tires en aigua bullent, salta. I la gran por, i el gran perill, de l'atac centralista és no passar-se en el grau per evitar el que més temen: mobilitzacions al carrer. La imatge de vagues generals i mobilitzacions massives, Espanya no se la pot permetre.

Tampoc poden utilitzar els mètodes violents de Sèrbia perquè el procés d'aquí és pacífic i democràtic, i la UE no ho permetria. A més, al final, Sèrbia va quedar trossejada i amb els responsables davant d'un tribunal internacional. Però no podem menystenir el potencial que té l'Estat espanyol per fer mal a l'economia catalana. Ja fa temps que s'han fet lleis ad hoc com la reforma del TC, una llei de constitucionalitat molt dubtosa, però feta expressament per anar contra el govern i el Parlament de Catalunya. Han canviat la llei per facilitar a les empreses els canvis de seu social, i tenen com a arma potent la clau de la caixa i dels diners, que han aprofitat arbitràriament per crear conflictes a sectors com el sanitari, retardant l'enviament dels diners. Divendres passat van pujar uns graus més la temperatura de cocció i ens van treure de la norma general i ens han fet singulars, per intervenir-nos clarament el control de la despesa. Com diu el conseller Mas-Colell, és un article 155 econòmic. Així doncs, el mateix dia que feia quaranta anys de la mort del dictador, el PP ha intervingut la Generalitat sotmetent-la a la seva discreció política.

És clar que aquí també contribuïm a generar-nos desconcert i mala maror. Ells han optat per atacar el flanc econòmic i nosaltres no fem res més que generar dubtes i fins i tot esglais en l'economia, i tots dos sumen. El silenci en les negociacions i el que hem vist fins ara, a més de ser obscè en democràcia, genera inquietud. Un país democràtic no pot estar tant de temps amb un buit de poder i d'informació com aquest. Ja no ens poden demanar més actes de fe i han d'esvair aquesta foscor i mostrar-nos clarament què es negocia.

Mentre ells estan jugant a amagar, Catalunya va perdent riquesa i prestigi de marca. Derby Hotels, de Jordi Clos, ha traslladat la seu social a Madrid. Les raons que esgrimeixen per al trasllat són que volen iniciar una expansió a Madrid, com la que van fer a Barcelona. La pregunta és: amb seu a Barcelona no es pot expandir a Madrid? És evident que no té res a veure i són excuses, però hem de reconèixer que nosaltres a “els Clos” no parem de donar-los arguments.

Recordin: és l'economia, estúpids!