Cap a Madrid

La nos­tra nació cata­lana viu un moment difícil de defi­nir. És una situ­ació política excep­ci­o­nal, extra­or­dinària; però, alhora, força con­tra­dictòria. Quan molta gent pen­sava que ja no hauríem d'enviar més els nos­tres repre­sen­tants polítics a la capi­tal de l'altiplà cas­tellà, les incer­te­ses del procés ens obli­guen a can­viar de plans; a causa, prin­ci­pal­ment, de la pica­ba­ra­lla, de baixa volada, entre CDC i la CUP. Ja tenim, davant nos­tre, unes elec­ci­ons espa­nyo­les, el pro­per 20-D, en què els repre­sen­tats cata­lans hi hau­ran de tor­nar a par­ti­ci­par amb força. El 20-D torna a ser una data clau per al poble de Cata­lu­nya. Ens caldrà, urgent­ment, tor­nar a mobi­lit­zar un poble –a vol­tes can­sat i una mica dece­but– i fer-li enten­dre que, malau­ra­da­ment, encara, a finals del 2015, el que talla el bacallà de debò en relació amb els pro­ble­mes quo­ti­di­ans dels giro­nins i giro­nis­tes, dels 221 muni­ci­pis, les vuit comar­ques, que for­men la demar­cació de Girona (també de la resta de cata­lans) és el Congrés dels Dipu­tats i el Senat, radi­cats a la ciu­tat de Madrid.

A hores d'ara no sabem si abans de l'inici de la cam­pa­nya elec­to­ral del 20-D ja s'haurà cons­tituït el nou govern català. Espero i desitjo que s'imposi el sen­tit comú i el patri­o­tisme social; altra­ment impli­ca­ria“rega­lar”alguns escons a les opci­ons cen­tra­lis­tes, uni­o­nis­tes, assi­mi­la­ci­o­nis­tes i reac­cionàries. En qual­se­vol cas, cal men­ta­lit­zar-se que és vital tor­nar a engres­car la soci­e­tat cata­lana: ens hem de tor­nar a poli­tit­zar per trans­for­mar una soci­e­tat injusta i per exi­gir un tracte digne per a Cata­lu­nya. Ens hem de tor­nar a mobi­lit­zar per recla­mar més trans­parència política i econòmica. Hem de denun­ciar amb fer­mesa la impu­ni­tat dels cor­rup­tes (dels homes que pen­sen que estan blin­dats per la gràcia de Déu) i les maleïdes reta­lla­des, espe­ci­al­ment en la sani­tat, pro­vo­ca­des per l'espoli fis­cal i per una política autòctona erràtica, que fa la gara-gara a uns lobbys afa­mats de poder i que menys­preen la democràcia. Per altra banda, cal afir­mar, con­tun­dent­ment, que el canvi a Espa­nya fa figa. La política espa­nyola es troba més frag­men­tada que mai. El canvi autèntic per als cata­lans és l'horitzó de la república cata­lana. De cara al 20-D és indis­pen­sa­ble rei­vin­di­car la idea que cal dei­xar de ser súbdits per esde­ve­nir ciu­ta­dans de debò. I molt de compte. Cal no con­fon­dre el con­cepte “ciu­ta­dans” amb el par­tit “neo­ler­rou­xista” de l'Albert Rivera, el qual és una estruc­tura política ano­dina cre­ada des dels cena­cles de poder econòmic del Madrid més cen­tra­lista