#pressingCDC

El més probable és que la CUP acabi cedint els dos vots necessaris per investir Artur Mas. Fins i tot hi ha un grup –molt minoritari– dins dels anticapitalistes que proposa que la CUP enviï un conseller sense cartera a les reunions del govern per col·laborar/vigilar. És possible, per tant, que en no gaires dies hi torni a haver un govern plenament operatiu, amb el repunt corresponent de la moral col·lectiva del catalanisme polític. Fins aquí, la notícia és raonablement bona.

El cas és que aquest context provocarà una acceleració del procés, entre altres raons perquè no hi ha cap escenari alternatiu. I aquí és on caldrà exigir responsabilitat permanent i acció continuada als sectors majoritaris de la CUP, els mateixos que hauran pres la decisió de permetre la investidura d'Artur Mas. Però a partir d'aquell moment qui haurà de prendre més decisions serà Convergència, sacsejada internament per una refundació anunciada per Artur Mas, però que ningú no sap ni què significa ni com es farà.

Malgrat tenir trenta diputats i la presidència de la Generalitat, la baula feble del procés continuarà essent CDC. El partit del centredreta català fa anys que té un desgast accelerat per la pressió dels tribunals –que dibuixen unes sigles amb un historial èticament reprovable– i que és assetjat pels sectors econòmics i polítics que no comparteixen la voluntat de ruptura.

CDC, per tant, serà la peça més castigada, la que corre més perill de trencar-se. Només amb una CDC cohesionada i profundament regenerada el procés d'emancipació política d'aquest país té una oportunitat clara d'aconseguir els seus objectius. La CUP no haurà fallat, vejam Convergència.