Efímer

Els whatsapp van matar els SMS i els SMS, les trucades. Això va passar no fa pas tant i en no pas gaire temps: encara ho sap molta gent, però, d'aquí a ben poc, molta altra gent no en tindrà ni idea. Devia ser pensant en això que, fa uns dies, vaig provar d'explicar a una colla d'adolescents tot d'aspectes que em sembla que hem anat deixant de banda a mesura que ens hem anat apartant de la conversa directa: les mirades o els gestos, que van desaparèixer quan van arribar les trucades; el to o els matisos, que van deixar de tenir espai el dia que vam enviar el primer SMS… Algú em va dir que hi havia els emoticons, tot i que ara veig que en diuen emojis. Tenia raó. Acontenten un xic tots els que podem trobar a faltar aquells altres aspectes, però perden efectivitat tan ràpidament com abans es deia que en perdia qui provava d'enamorar una altra persona fent servir paraules massa gastades. Recordo encara el primer cop que una dona va enviar-me un missatge repartit en cinc o sis whatsapps. Naturalment, tots molt curts. Provava de seduir sense paraules. També –ai!– sense comprometre's. Em va agradar, però de seguida vaig pensar que no ho havia inventat i, encara, que ¿quantes vegades podia repetir una estratègia com aquella abans que la persona a qui enviava aquella allau de whatsapps li escrivís: “Ja m'ho pots dir tot en un sol missatge, dona!”? I és que en aquest món de presses i modes no sembla que hi hagi d'haver res que duri. No duren ni les imatges que envien els usuaris, majoritàriament joves de l'Snapchat, atès que s'esborren passats uns segons, ni dura, segons sembla, tampoc la gran oportunitat de Catalunya per aconseguir la independència. A molts ens semblava que aquesta idea –discutible com totes les altres– era assumida per tot l'independentisme. Aquesta setmana, però, la majoria perdedora hem hagut d'assumir com la minoria que ens ha guanyat hi avantposava una altra idea. I durant uns dies la depressió indissimulada en què han caigut molts contrastava amb l'alegria difícil d'entendre d'uns pocs d'altres. Però tot això també canviarà perquè no hi ha res que duri. Per uns dies, no obstant això, ha semblat que, tret de la coherència monolítica de la CUP, tota la resta era efímer.