La República fa nosa

Hi ha una aliança tàctica, totalment soterrada, que fa companys no de viatge però sí de negociació els sectors més dretans i autonomistes de Convergència amb la part més revolucionària –i, consegüentment, menys independentista– de la CUP. Personatges com ara Antoni Fernández Teixidó –home del sistema d'extracció suarista– i Josep Manel Busqueta –marxista bolivarià– coincideixen, des d'òptiques oposades, que Junts pel Sí i la CUP no han d'activar la majoria independentista de 72 diputats per manca d'un terreny comú en l'àmbit ideològic.

Per això hi va haver més de cinc-cents vots favorables a anar a les eleccions del març en l'assemblea de la CUP a Manresa i, també per això, hi ha sectors importants de Convergència que volen utilitzar l'espantall de la revolució (amb els corresponents contenidors cremant) per anar, justament, a l'escenari del mes de març. Els uns i els altres prefereixen buscar aliats en l'eix social/ideològic més que no pas en el nacional/polític.

En el fons, es tracta de jerarquitzar. Els uns intenten preservar el sistema tal com està perquè ja els va bé i els altres, per contra, volen destruir-lo per generar un context revolucionari. Però estan d'acord en una idea comuna: els fa nosa la priorització de la independència com a objectiu.

Al capdavall, són dues minories molt ideologitzades, però amb poquíssima base social. I això és així perquè, en el fons, els interessa molt més el sistema que no pas la democràcia.