Blocs electorals per a tothom

Estem veient aquests dies una autèntica aberració periodística. La Junta Electoral de Madrid, a petició del Partit Popular, obliga els mitjans públics catalans a cronometrar en minuts i segons les entrevistes i els debats dels candidats a les eleccions del 20-D en funció dels resultats obtinguts pels seus partits en les anteriors eleccions. Així, un candidat només pot ser entrevistat durant 10 minuts, i un altre ha de ser-ho durant 38 minuts, ni un segon més, ni un segon menys. No és només una vexació al col·lectiu periodístic, sinó un atemptat directe al dret bàsic dels ciutadans a rebre una informació lliure i sense condicionants, elaborada amb criteris professionals. Per entendre el disbarat del qual estem parlant, imagineu-vos-ho aplicat a d'altres àmbits de la societat. Per exemple, que les entrevistes a esportistes i les rodes de premsa dels entrenadors anessin ajustades als resultats del campionat anterior. El Barça, 30 minuts; el Granada, 5 minuts. Inimaginable, oi? O que la durada de les entrevistes a cantautors i grups musicals anés vinculada als discs venuts o les reproduccions a Spotify. De bojos, ja ho sé. Doncs això és el que passa amb els mitjans públics catalans. Ningú no recorda, però, que l'article 66.2 de la llei orgànica del règim electoral obliga també les emissores privades a “respectar els principis de pluralisme i igualtat” i els de “proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals”. L'Albert Rivera encara riu.