Germans Salvador

Ja tinc el bosc al cotxe. El decorat de paper dels germans Salvador que cada any per aquestes dates carretejo de Barcelona a Vila-seca perquè al meu poble, on fem els Pastorets de Folch i Torres, hi hagi la perspectiva i cromatisme d'aquests grans escenògrafs. Els germans Joan i Josep, creadors l'any 1949 d'un taller que ha servit decorats arreu de Catalunya (a més del bosc, hi ha molts altres paquets que esperen ser penjats aquestes dates), que servia al Liceu, al Paral·lel o a la Passió de Cervera. Que han fet milers de decorats, ciclorames, cortinatges, telons de boca, cortines de sala, per a professionals i amateurs. A la sèrie Olor de colònia, o a pel·lícules com Red lights i The wine of summer, hi ha material seu. Entrar al taller de la ronda de Sant Pau és tota una experiència. Hi he vist des de la tomba d'un faraó fins a una cabina londinenca, passant per la cova del tresor, i decorats refets, repintats, apedaçats com qui va al traumatòleg. I una gran col·lecció d'escenografies històriques que podrien formar part del fons d'un museu o arxiu de les arts escèniques. Però tot això corre el risc de passar a la història, o a engreixar la desmemòria. La Guillermina Salvador, la filla de Josep, que és qui ha seguit en el negoci, es veu pressionada a deixar el local, i sense forces per engegar en un altre emplaçament. Em direu que tot té un cicle. Que les noves tecnologies arraconen el paper. Aquest any he anat a veure Patufet, el musical i l'any passat, El Petit Príncep, per parlar de dos espectacles familiars, i la pantalla pixelada substitueix pintura i paper. Vivim en l'era de la realitat virtual i augmentada, ho comprovarem demà a TV3 en el programa de nit d'eleccions. Quadres i escons imaginaris, pura projecció volumètrica. Però, seguint el càndid rampell de J.V. Foix, també a mi “m'exalta el nou i m'enamora el vell”, i m'agradaria que la Guillermina trobés la manera que l'herència dels germans Salvador no s'acabés aquí, com qui fa lliscar el dit per passar pantalla.