Sumar o picar pedra

La CUP té dret a ser com és, a decidir com decideix i a prioritzar el que prioritza a l'hora d'encarar aquesta legislatura tan especial. Moltes de les crítiques que ha rebut aquests dies, no és que siguin injustes o interessades, és que militen en el cinisme i la hipocresia d'aquells qui els dies parells defensen la regeneració de la política, l'aproximació de la política al ciutadà i la democràcia participativa, i els senars avalen la dictadura de les cúpules dels partits o l'incompliment dels compromisos electorals. Aquells que han portat el prestigi de la política al subsòl, aquells que l'han embrutat de clientelisme, de nepotisme, de corrupció, aquells que han contribuït a convertir-la en una distribuïdora d'interessos i llocs de treball al servei dels partits, precisament aquells no tenen cap credibilitat per criticar la forma en què la CUP pren les seves decisions polítiques o la forma en què defensa els postulats que va presentar davant els seus votants el passat 27-S. No és cert que el futur de Catalunya i del procés sobiranista estigui a les mans de la CUP; ni de l'assemblea dels tres mil i escaig de diumenge passat ni del consell polític de setanta que avui decidirà si accepta investir Artur Mas i reprendre el full de ruta de la independència o aboca el procés a unes noves eleccions. El procés està i ha estat sempre a les mans de la gent, dels ciutadans que el passat 27 de setembre se'n van anar al llit pensant que havien votat un Parlament amb una majoria absoluta inequívocament independentista per primera vegada en la història. I que fa moltes setmanes, des d'aquell dia, que es freguen els ulls d'incredulitat perquè la majoria de 72 simplement no existeix. Aquesta és la decisió que ha de prendre la CUP avui. Això sí que és només a les seves mans. Decidir si els seus deu diputats, efectivament, sumaran aquella majoria independentista que iniciarà la desconnexió i el procés constituent o si, al contrari, ens han tingut enganyats i haurem de tornar a votar per aconseguir-la.