Primera píndola

N'hi ha que critiquen Oriol Junqueras perquè s'ha engolit dos napicols al nou govern. L'àrea d'Economia, que dependrà d'ell directament, i la de Salut, que ha quedat en mans de l'independent Toni Comín. Independent fins fa poc. Aquestes veus corrosives consideren que el difunt Mas els ha parat una trampa. La mateixa amb què el president Montilla va obsequiar Iniciativa quan els va fer entomar el Departament d'Interior. Totes les anàlisis són respectables –o gairebé totes–, però aquesta és falsa. Sobretot, perquè ha estat Junqueras qui s'ha reservat Economia i Hisenda i Salut per al seu partit. Per pura follia inexplicable? Ni de bon tros. En el primer cas, per poder. En el segon, per prudència. Digues-li fava... El Departament d'Economia i Hisenda és la pedra angular del govern a l'hora d'acceptar propostes de despesa de totes les altres carteres. I també en el moment just i sagrat d'ordenar pagaments. És allò que antigament es coneixia com l'ordre dels expedients. Qui el determina prioritza. Qui prioritza té un gran poder. En el segon cas, el debat –estèril, interessat, trampós i fins i tot miserable– entre sanitat pública i privada va desgastar profundament i injustament Artur Mas. I, de retop, també els republicans, que s'han hagut de sentir de l'altra esquerra –la pura– que eren còmplices de la maldat neoliberal. Per això és lògic que vulguin controlar-lo ells. I per això és lògic també que hagin decidit posar-hi al davant un dels polítics més hàbils del nostre microclima.