En funcions

Lenin escrivia, a l'Estat i la revolució, que pots estar molts anys esperant que arribi un canvi... que arriba de cop. Hi estava pensant quan sento tot allò que ens explica el molt honorable Artur Mas sobre el futur immediat del meu país de països. Ell sap que mai no l'he votat, però sap també que l'he respectat i que el respecto. Potser per això m'inspira confiança. Gràcies per la seva decisió i el meu agraïment a la CUP. M'he quedat parat quan he sentit les preses de posició d'un enregistrador de la propietat que acaba de rebre una garrotada històrica. ¿Pot parlar, amb autoritat, algú, en la seva situació, sobre èxits o fracassos electorals d'altri? Tampoc vaig entendre els raonaments del venerable senyor Rabell. Trobo que faria bé de prendre una til·la abans d'intervenir en una educada sessió parlamentària.

No conec personalment el nou president de la Generalitat. M'afalaga que vingui del món municipal, com la majoria dels càrrecs polítics importants en una Europa desnerida. El municipalisme ens ha ensenyat que res que no té partida pressupostària no existeix. I que, com ens recordava l'Armand Obiols, la política no vol crits i sí mesures raonades.

Que el rei s'hagi negat a rebre la presidenta del Parlament ens atorga el dret a ser clars amb la monarquia i amb tot allò que comporta. Penso que els fa mal la paraula república perquè suggereix allò que expressa la seva etimologia: res publica, cosa pública, sotmesa a controls i a debats. Que neix per voluntat popular i no per un sempre sospitós ius sanguinis. “Siau qui sou mes no atiant vells odis ni amb emfàtiques declaracions lloant tot lo que és vostre, fins les mateixes úlceres”, que deia Costa i Llobrera, tot parlant als joves. Puc adreçar els seus consells als governants nous de trinca de la meva petita pàtria... que jo també la voldria completa.