Manifestacions

Es veu que hi ha un procediment informàtic que permet determinar, amb un marge d'error poc significatiu, el nombre d'assistents a una manifestació multitudinària. És sabut que les xifres amb què es valoren aquest tipus d'esdeveniments varien, i força, depenent de qui les manipula. De la de dissabte a Madrid, hi ha qui parla de més d'un milió de persones i qui diu que no en va arribar a aplegar ni cent mil. Al marge dels sistemes més o menys fiables amb què juguen uns i altres, a mi sempre m'ha cridat l'atenció la profunda diferència que separa les diverses comptabilitats que se'n fan. «Segons els organitzadors –llegim–, a l'acte hi van assistir ics mil.» «Segons la Guàrdia Urbana –recurs que sol emprar habitualment l'adversari–, només n'hi havia quatre-cents.» Acceptem el principi que estipula que el nombre de manifestants determina la importància o l'escàs valor d'allò que defensen o d'allò de què protesten, i reaccionem a favor o en contra seu a l'hora de jutjar allò que els motiva. I és que dissabte, a més de la concorreguda manifestació a Madrid contra la llei de l'avortament que el govern central vol fer aprovar, se'n va produir una altra, de signe molt diferent, però també multitudinària, a Sant Sebastià, en què es blasmava l'empresonament de destacats líders de l'esquerra abertzale del País Basc. Llegir la crònica de cadascuna en segons quins diaris, era tanmateix revelador. Un d'aquests diaris, d'inequívoca línia antisocialista, deixava entendre que el PNB, pel fet d'assistir a la de Sant Sebastià, ja era còmplice d'ETA. I com que, a més, el PNB donarà suport al govern de Zapatero en el tema del pressupost general de l'Estat, ja es poden imaginar el tipus de relacions que el rotatiu en qüestió establia. De la mateixa manera que un altre periòdic, aquest clarament favorable al PSOE, insultava amb duresa els antiavortistes, com si clamar a favor de la vida dels fetus fos una aberració feixista. Penso que en la valoració de cadascun dels casos hauria de prevaldre l'anàlisi intel·ligent, no la visceralitat partidista.