Més afers exteriors

El procés es mou, i molt, en el terreny on és més necessari, perquè és on es jugarà el partit del reconeixement internacional del nou estat català. Tot un exemple d'aquest fet es va posar de manifest fa pocs dies, quan el Congrés dels Diputats dedicava la seva primera votació, no pas a l'atur, a la crisi, als refugiats o als desnonaments, sinó a aprovar una declaració solemne a favor de la sacrosanta unitat d'Espanya i al rebuig a qualsevol referèndum a Catalunya. Heus aquí que en el mateix moment que ses senyories aixecaven la mà, el Comitè d'Afers Exteriors de la Cambra de Representants dels EUA mantenia una reunió on es discutia l'eventual independència de Catalunya. Per mostra, un botó: això declaraven dos dels ponents, el doctor Paul Williams i la professora Rebecca Grazier: “Si els catalans decideixen ser independents, buscaran el reconeixement internacional com a estat independent basats en la voluntat del seu poble, no pas en el que pugui preveure la Constitució espanyola.” Ahir, mentre la vicepresidenta espanyola renyava irada el govern català per haver ofert asil als refugiats, cinc diaris europeus publicaven una entrevista a Carles Puigdemont. El fracàs del bloqueig espanyol és evident. El Corriere de la Sera, com qui no vol la cosa, deixava anar que quan els cinc periodistes entraven al despatx del president, es van creuar amb qui sortia de la reunió anterior. Era l'ambaixador britànic.