Keep calm
Rajoy. Puigdemont
A banda de constatar les diferències, tindria molt poca eficàcia política una entrevista ara mateix del president de la Generalitat amb el president del govern en funcions. Tindria morbo i res mes. A Madrid augmenta cada dia i gairebé cada hora la incertesa per la futura formació de govern i, per tant, Puigdemont haurà d'esperar l'aclariment de la situació.
Hi ha un morbo històric en les entrevistes de presidents de la Generalitat amb presidents del govern. Grans escenes de sofà que la història ha demostrat que han servit de ben poca cosa més enllà dels annals del teatre polític. Les més escenificades i llargues han estat les que durant més de quinze anys van mantenir Felipe González i Jordi Pujol. Sovint començaven a l'hora taurina, les cinc de la tarda, i s'allargaven fins als noticiaris de les nou del vespre. La conclusió anava encaminada a seguir parlant. Fet que crec que encara continua passant en una conversa de semiclandestinitat. Josep Tarradellas va ser hàbil en aquella primera entrevista amb Adolfo Suárez. Va dir als periodistes que la conversa havia estat molt positiva i que havia anat molt bé quan en realitat és van tirar els plats pel cap. Suárez va valorar el gest i des d'aleshores el va respectar. Entre les entrevistes més eficaces hi ha les del peix al cove entre Aznar i Pujol. Una constant de no voler-se fer mal mútuament. A manca de confirmació, sembla que Jordi Pujol va rebutjar plantejar un nou Estatut a canvi d'un tracte diferenciat. Artur Mas tampoc va acabar de lligar caps amb Rodríguez Zapatero per un Estatut que havia plantejat Pasqual Maragall... La vida política de Rajoy i Mas ha estat desavinguda. Almenys aparentment. Tots dos eren hereus de mites significats i això els duia a comportar-se amb una certa complicitat.
Llarga és la història de les entrevistes que per uns són bilaterals i per d'altres, autonòmiques. La de Rajoy amb Puigdemont haurà d'esperar i quedarà en la memòria la fictícia de Ràdio Flaixbac. “Li truco dilluns i fixem una data...”, va dir Rajoy a l'inventat Puigdemont.