Full de ruta
El controlador sense control
populars a sotmetre's a control es desprèn el poc respecte que els mereix el Parlament i el seu paper en l'arquitectura institucional
Al'embolicada negociació per pactar un nou govern espanyol se li ha obert un altre front, l'executiu en funcions del PP no vol que el controlin. Els populars consideren que no han de retre comptes al legislatiu sorgit de les eleccions del 20 de desembre. El govern en funcions de la desena legislatura es nega a donar explicacions davant del Parlament de l'onzena. I així és com la cadira del ministre de Defensa va quedar buida el passat 17 de març en la comissió on havia d'informar sobre la cimera de l'OTAN del febrer. Un seient desocupat imatge del controlador que no vol ser controlat.
Atrinxerat en la seva negativa, el PP ignora l'exigència de la resta de grups perquè s'expliqui, però, en canvi, segueix exercint les funcions al govern. Els populars s'agafen a la seva particular interpretació de la llei i la Constitució per justificar el silenci de l'executiu aprofitant un atzucac inèdit a l'Estat espanyol. Esgrimint que l'actual Parlament no és el que els va donar la confiança per governar, s'han estalviat moltes explicacions, tot i que finalment Mariano Rajoy haurà de donar la cara pels lamentables acords de la Unió Europea amb Turquia.
Dimecres 6 d'abril hi ha ple al Congrés. Si les posicions no canvien serà aleshores quan el conflicte institucional en marxa esclatarà en tota la seva dimensió. Els grups voldran sotmetre a control un president i uns ministres que, amb tota probabilitat, no hi seran o no respondran. Són les mateixes forces que ja han registrat una iniciativa a la cambra per portar al Tribunal Constitucional el govern en funcions del PP pel seu rebuig a explicar-se. Més enllà de la lletra o les interpretacions que se'n facin, de la negativa dels populars a sotmetre's a control es desprèn el poc respecte que els mereix el Parlament i el seu paper en l'arquitectura institucional que tant diuen que defensen. El menystenen i no acaten la seva funció de supervisió quan hi perden la majoria absoluta. I això diu molt –i res de bo– del PP.