La fressa i l'endreça

Veig molta gent preocupada pels detalls. Els partidaris del procés, discutint si seran quinze o vint-i-cinc els mesos d'interinitat, els que ha de durar aquesta legislatura. Els unionistes, o els que ho són però es disfressen d'altres noms per anar contra un procés que només tirarà endavant si ho aprova la majoria de ciutadans de Catalunya (i espero que ningú em titlli d'estalinista), no paren de buscar en cadascuna de les compareixences del president Puigdemont detalls que els serveixin per afirmar que el procés està mort i enterrat pels mateixos que l'han impulsat. No sé d'on treuen aquesta visió de la jugada, perquè a mi no m'ho sembla pas. Que el president Puigdemont, independentista de primera hora, és un home hàbil i prudent, ja ho saben els que el coneixen i ho estan descobrint els qui no el tenien controlat. Puigdemont sempre dóna titulars i ho va fer també el dia de la seva compareixença a Palau, per parlar dels cent dies del seu govern i del pla de govern que va presentar dimarts pels pròxims mesos. I després d'entrevistar-se amb Rajoy. Al president, els primers dies de ser-ho no li trucava ningú, però en poc més de tres mesos ha parlat amb tothom, inclosos tots els líders espanyols, ha marcat una agenda internacional de primer ordre (i sense pagar per concedir entrevistes a la premsa internacional, com afirmaven els qui sí que estarien disposats a fer-ho) i ha mostrat el seu vessant més social i d'atenció a les persones a casa nostra i amb relació als refugiats. Però també és home que dirà el que vulgui dir i quan ho vulgui dir i no el que alguns voldrien que digués i en el moment en què voldrien que ho digués. Puigdemont ha dit de totes les maneres possibles quina és la seva feina i com es disposa a fer-la si té el suport (o sigui, pressupostos) necessari. No esperin que doni més pistes que les justes. No n'esperin detalls. La fressa cal fer-la des de les entitats i des del carrer, i a ell i al seu govern els toca fer endreça. Doncs vinga, a fer feina!