Aviat ens caldrà trencar per existir

El govern espanyol té trenta recursos presentats al Constitucional contra normes catalanes, la majoria amb efectes suspensius. Alhora, Catalunya ha hagut de recórrer contra cinquanta disposicions estatals que erosionen o buiden l'autogovern català. El problema és que l'àrbitre té la samarreta d'un dels dos equips. La independència judicial no existeix en les altes instàncies estatals.

Aquesta idea de no fer efectiu el trencament amb l'Estat espanyol fins no tenir totes les estructures acabades i tot el marc normatiu ben fet i polit, aviat quedarà desmentida per la realitat. Aviat ens caldrà trencar per existir, estigui com estigui el desenvolupament previ del procés. Catalunya s'assembla cada vegada més a aquells edificis vells amb la façana protegida, que són buidats per dins per fer una nova construcció de cap i de nou, però mantenint el front original ben apuntalat, en espera del nou edifici. Mentre nosaltres encara estudiem els plànols, l'Estat enderroca i buida a consciència tot el solar. Aviat quedarà ben pelat. El problema és que en el nostre cas, la façana no està ben apuntalada, i hi ha risc seriós de veure com tot s'ensorra mentre nosaltres encara discutim si quan tindrem casa nova hi posarem parquet o rajoles.

No s'hi val a badar. El buldòzer de l'Estat avança sense contemplacions. Ens apropem acceleradament a la cruïlla definitiva: acceptar la dissolució de Catalunya dins l'Espanya unitària i centralista, o trencar per construir una república on es puguin aprovar i aplicar lleis que protegeixin els ciutadans.