De set en set
Sharunas Bartas
Avui arribaré novament a Canes, on just fa vint anys vaig veure per primera vegada una pel·lícula del lituà Sharunas Bartas programada dins de la secció Un certain regard: Few of us, de la qual sobretot recordo que les seves primeres imatges mostren en primer pla el rostre trist d'una dona que arriba en helicòpter a una zona muntanyosa. Una pel·lícula que, certament, em va revelar un cineasta amb una certa mirada que fa durar els plans (m'agraden els plans llargs) de manera silenciosa per fer-hi sentir un misteri, que sovint és el de la naturalesa, però també de les presències humanes que acostumen a habitar-los amb tristesa o amb un sentiment d'estranyesa. Passats vint anys, després que Bartas hagi estat a Barcelona convidat pel festival de cinema d'autor a propòsit d'una retrospectiva projectada a la Filmoteca, s'estrena comercialment per primer cop un film d'aquest director a l'Estat espanyol: Peace to us in our dreams, que s'obre amb unes imatges en un bosc i es tanca amb unes de bellíssimes en què es mouen les aigües d'un llac.
En la nova pel·lícula del lituà, hi vaig veure el rostre d'una adolescent que em va recordar el de la dona trista de Few of us: l'actriu russa Iekaterina Golubeva, que va morir sobtadament fa cinc anys a París, on aleshores vivia amb un altre cineasta, el francès Léos Carax, després d'haver estat aparellada durant anys amb Sharunas Bartas. Aquella adolescent és la filla de Golubeva, actriu enigmàtica que no només es fa present amb unes imatges retrobades que el seu pare (el mateix Bartas) li mostra, sinó que plana com un fantasma en aquesta pel·lícula que, vint anys després, revela un cineasta igual de misteriós, però menys silenciós i, així, més comunicatiu. Passats vint anys, torno a Canes amb el desig de descobrir noves mirades i de retrobar-ne de velles que estimo.