El procés ho trinxa tot

No és cap novetat. Des que aquest país va descobrir –a partir de la consulta d'Arenys de Munt– que podia fer i ser el que vulgui, el sistema polític català sorgit de la Transició ha saltat pels aires. La coalició hegemònica, CiU, ja és un record. Un dels partits és al caire de la dissolució, i l'altre és immers en un procés de refundació total. El PSC, que abans controlava múltiples instàncies de poder, sobreviu minvat en alguns municipis, tot fent aliances sense mirar amb qui. El PP ha esdevingut una força marginal. Ciudadanos ha reunit l'unionisme més recalcitrant. ICV s'ha fos dins un moviment ciutadà encapçalat per Podemos que l'ha fagocitat. ERC va viure escissions i crisis caïnites durant els primers anys del procés, i viu amb relativa calma sota el lideratge de Junqueras i Rovira. El que potser ningú no havia previst és que fins i tot els fonaments d'un moviment independentista de base com la CUP tremolessin com a conseqüència del procés sobiranista. Tothom ho sap, que una cosa és perseguir un somni impossible i una de molt diferent és tenir el somni a tocar. No en tinc cap dubte: la CUP serà una força més cohesionada i més àgil després d'aquesta crisi greu. Serà dolorosa, com la de tots els partits esmentats, però haurà valgut la pena si ara que arriben els mesos decisius del procés que ens ha de dur a la República podem comptar amb uns partits preparats per fer la feina que toca.