De set en set
Idea perversa
En relació amb la política, encara circula una idea perversa segons la qual s'ha de votar aquells que tenen diners perquè són menys corruptibles que aquells que no en tenen. No m'ho invento: ho continuo sentint. No només és una idea perversa, sinó equivocada. No crec que aquesta última consideració sigui una mera impressió perquè l'avalen uns fets objectius i fins judicials. Potser s'hauria de tenir present que els rics, és a dir aquells que tenen calés de veritat, no es presenten a les eleccions perquè de fet, i aquesta és una part importantíssima del problema, la política està subordinada als interessos de les altes finances, que tenen mecanismes per controlar-la: posem-hi que el finançament dels partits, a través de préstecs que mai no s'acaben de retornar i de transferències negres que es converteixen en suborns, i un poder real que es desplega amb tota mena de xantatges. S'hi pot afegir que si els ricassos entren directament en el joc de la política és per aconseguir impunitat fins on puguin: el cas Berlusconi com a paradigma.
En tot cas, també fan política alguns que tenen prou diners per no necessitar-ne més, però que no poden resistir-se a la cobdícia, i així és com es posa
en marxa la cadena infinita de la corrupció. Dit això, no em compto entre
els que creuen simplement (molt simplement, carai) que tots els polítics
són corruptes. Posaria la mà al foc per uns quants i quantes. Fins diria que
n'hi ha que treballen a favor del capitalisme sense lucrar-se. Però, de fet, volia dir un parell de coses: una és que cadascú té la responsabilitat de votar aquells polítics (i partits) que no estan esquitxats per la corrupció; i una altra és que no veig per què no hem de creure que emergeixen uns altres actors
polítics que, amb els seus errors i contradiccions, defineixen una altra manera de fer política aliena i immune a la corrupció.