L'humor anglès

A Cata­lu­nya hi havia mani­fes­ta­ci­ons mega­mul­ti­tu­dinàries a favor d'un referèndum i, a Escòcia, una majo­ria par­la­mentària que en va dema­nar un a Lon­dres, però a Angla­terra no hi va haver ni mani­fes­ta­ci­ons ni una majo­ria par­la­mentària que volien el Bre­xit. I ara que el tenen –gràcies a una pro­mesa elec­to­ral estratègica del Sr. Came­ron– a més de les con­seqüències devas­ta­do­res de caire econòmic n'hi ha una altra del tot pre­vi­si­ble: la pit­jor demos­tració de xenofòbia i racisme des dels anys setanta. Tre­ba­lla­dors polo­ne­sos i roma­ne­sos, sobre­tot –però també euro­peus d'altres països, des d'Ale­ma­nya fins a Finlàndia (parlo de casos docu­men­tats)– han estat insul­tats al lloc de tre­ball o bé se'ls ofe­rei­xen male­tes de franc (oh, aquell humor anglès!) o bé les seves boti­gues són cober­tes de pin­ta­des xenòfobes (l'ambai­xada polo­nesa ha fet una queixa for­mal). És més, els nens de països de la UE estan sent asset­jats a l'escola i fins i tot als angle­sos amb cognoms eslaus els estan dient que han de mar­xar del país. Encara més il·lògic és el fet que els angle­sos negres i asiàtics de quarta o cin­quena gene­ració estan sent agre­dits i humi­li­ats amb una freqüència inu­sual (els escu­pen, els xis­clen “fora!, fora!, fora!”, i alguns han estat hos­pi­ta­lit­zats). Men­tres­tant, l'assassí de la dipu­tada pro euro­pea Jo Cox deu estar cele­brant tot ple­gat entre glop i glop de pro­secco, l'escumós italià que con­ti­nua estant de moda a Angla­terra. Ara com ara: segur que ja se n'està bus­cant un equi­va­lent indígena.