Descrèdit

Mai no havíem
arribat a l'actual descrèdit de les institucions estatals, quan tampoc els titulars mai havien treballat tant per alimentar el desprestigi. Les clavegueres de l'estat baixen molt brutes i l'olor putrefacta les ha evidenciat.

Les proves han creat la malfiança i res del que expliquen té credibilitat. Fins els resultats electorals es posen en quarantena i qualsevol actuació policial desvela l'ombra del dubte. No ens creiem res i la ciutadania desconnecta de les explicacions rocambolesques. Han enganyat massa i tot té un límit.

S'invoca la figura de Joseph Fouché, l'home gris i amoral que va inventar la policia política i la doctrina de les clavegueres de l'estat, fins a sobreviure a reis, jacobins i napoleònics. Talment s'ha emparentat Jorge F.D. amb el polític francès, sense un acurat argumentari, ja que
Fouché fou la imatge de la malèvola intel·ligència i F.D. no és més que una inútil rata de sagristia que, com totes les rates, sap moure's entre les deixalles del poder. Distància abismal.

Potser hi ha actuacions del Ministeri de l'Interior espanyol que deuen tenir una explicació argumentada, com també hi ha actuacions judicials creïbles, però tot ha anat massa lluny per no poder evitar preguntes de malfiança, sigui quin
sigui el camp d'actuació, des de la condemna a Messi fins als registres selectius als ajuntaments catalans o el desordre de trens i avions, quan inclús un comissari de policia declara l'existència de plans contra el sobiranisme. No ens els creiem i només la independència ens
assegura la bona salut democràtica.