Festa al Cel

Ens hem quedat sense la Festa al Cel. Anava a dir “A Mataró ens hem quedat sense la Festa al Cel”, però me n'he abstingut perquè no m'acusin de localisme i, sobretot, perquè havent comprovat els altres anys la quantitat de públic vingut de fora que l'exhibició aèria congregava em sembla que puc afirmar que és mig Catalunya la que s'ha quedat sense. L'alcalde ha argüit motius econòmics: no s'han trobat patrocinadors, i l'Ajuntament no pot suportar tot sol la despesa. A mi em sembla que a l'alcalde li ha anat bé la dificultat. És d'esquerres, i les esquerres sempre han observat amb displicència una “festa” que té molts ingredients militars i militaristes i que s'emporta uns diners que es poden destinar a necessitats més peremptòries. Les necessitats peremptòries de Mataró fan molt volum i el compte corrent municipal està molt a zero. Parlo de l'esquerra moderada. L'altra, la radical, s'oposava a la festa pels mateixos motius i també perquè com que està impregnada de puritanisme l'alegria dels altres la incomoda. L'esquerra radical és conventual i contempla el món i les seves pompes des de la gelosia escandalitzada de la mare tornera.

He estat espectador de les dues Festes al Cel que s'han celebrat a Mataró després que Barcelona, que sempre reacciona més de pressa i amb més astúcia, ens traspassés la celebració volàtil, la despesa i el rondineig dels radicals. El primer any va ploure. Molts avions no es van enlairar, i uns altres van quedar per sobre els núvols. El segon any va fer sol. Els avions es van poder exhibir i la platja es va omplir com el dia del castell de focs de la festa major. La veritat és que em vaig ensopir. Jo anava a veure avions fent piruetes i vaig comprovar que en feien poques i s'hi havia d'entendre. Els que sabien els noms i el model dels avions i les prestacions que cada un podia oferir s'ho van passar molt bé. Els altres ens limitàvem a esperar el número final, quan els avions volen en esquadrilla disciplinada i fan banderes de fum i emeten soroll. A Viena s'estan dues hores esperant El Danubi blau i la Marxa Radetzky, a Calella de Palafrugell dues més per a La bella Lola i El meu avi, i a Mataró tot un matí per a la traca final dels avions. L'Ajuntament confiava que els visitants vinguts amb cotxe i amb trens equilibrarien l'esforç econòmic quedant-se a dinar als restaurants del port i del passeig Marítim, però la majoria va venir amb la carmanyola o va tornar a casa.

El cas és que ens hem quedat sense la Festa al Cel. Suposo que l'altra, la que el cel celebra quan hi entra un
pecador penedit, i que és més alegre que quan hi entren deu mil justos,
segueix en plena vigència. L'esquerra, la radical i l'altra, hi serà molt complimentada.