Opinió

Ara torno

Tot torna, sobretot el mal

“Els conflictes actuals solen estar connectats amb greuges antics

Un grup de dipu­tats britànics va pre­sen­tar la set­mana pas­sada al Par­la­ment de West­mins­ter una pro­po­sició de llei per impul­sar la devo­lució dels relleus de mar­bre que cor­res­po­nen al Par­tenó d'Ate­nes i que s'expo­sen al Museu Britànic des de fa uns dos segles, des que el 1816 Tho­mas Bruce, comte d'Elgin, va ven­dre a l'Estat britànic per 35.000 lliu­res una col·lecció de relleus escultòrics extrets de l'Acròpolis d'Ate­nes. Entre aques­tes obres d'art de l'anti­gui­tat hi ha aquests relleus que repre­sen­ten la mei­tat del fron­tal del Par­tenó, que només es poden veure al Museu Britànic, i que ara aquesta dot­zena de dipu­tats pro­po­sen retor­nar. No deu ser casu­a­li­tat que aquests dipu­tats siguin de dife­rents par­tits –labo­ris­tes, libe­ral­demòcra­tes, l'SNP escocès o el Plaid Cymru gal·lès– però, tots, par­ti­da­ris de pertànyer a la Unió Euro­pea.

Però el que és real­ment relle­vant és que han tor­nat a posar sobre la taula política el vell debat sobre el con­flicte entre les anti­gues (o no tant) metròpolis i el que van ser les seves colònies o, sim­ple­ment, la resta del món espo­liat. En el cas de Grècia, em fa pen­sar en la duresa i la intran­sigència amb què la Unió Euro­pea ha trac­tat els grecs pel seu fracàs polític i econòmic.

Però a aquest con­flicte al Regne Unit i Grècia sobre béns patri­mo­ni­als i lle­gat històric se n'hi poden afe­gir molts altres, i no només cul­tu­rals i patri­mo­ni­als, sinó d'altra índole. Per dir-ne alguns de relle­vants: el patri­moni de l'antic Egipte repar­tit per mig món, els metalls pre­ci­o­sos i altres matèries pri­me­res extrets d'Àfrica o els tre­sors inques, maies o d'altres cul­tu­res usur­pats del con­ti­nent ame­ricà com a part de geno­ci­dis ètnics.

A mi aquest debat m'interessa i, a més, se m'hi bar­re­gen imat­ges de rabi­osa actu­a­li­tat en aquest món en con­flicte crei­xent: la tragèdia dels refu­gi­ats de con­flic­tes armats o els sim­ples emi­grants de la misèria econòmica; els atemp­tats al cor de la vella Europa ati­ats per un odi que té arrels en con­flic­tes ante­ri­ors (que no els jus­ti­fi­quen, només fal­ta­ria, però que sí que ens hau­rien d'aju­dar a enten­dre'ls encara que només fos per inten­tar resol­dre'ls).

El que em volta pel cap amb aques­tes coses és que els actu­als greu­ges sem­pre estan con­nec­tats amb greu­ges més antics. Repe­teixo, en molts casos uns no jus­ti­fi­quen els altres. Però sí que són un ter­reny ado­bat per al con­flicte. Si no s'hi fa res, sem­pre aca­ben tor­nant. Ara mateix, el radi­ca­lisme islàmic no tin­dria la força i la capa­ci­tat de fer mal que té si al dar­rere no hi hagués uns estats (anti­gues colònies) que un dia van tro­bar petroli, es van enri­quir i han vol­gut fer sen­tir la seva veu al món, i no sem­pre per a bé, sinó massa vega­des a par­tir d'odis antics. I si Àfrica un dia és rica, com ens ho recor­darà? I... Jo hi refle­xi­o­na­ria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.